Alexandre Sforza (Cotignola, 21 d'octubre del 1409 - Pesaro, 3 d'abril del 1473) va ser un condottiero i noble italià que va exercir com a senyor de Pésaro i
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1409 (Gregorià) Cotignola (Itàlia) |
| Mort | 3 abril 1473 (Gregorià) Pesaro (Itàlia) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Pesaro |
| Senyor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero |
| Ocupador | Església catòlica Francesc I Sforza |
| Família | |
| Família | Sforza |
| Cònjuge | Sveva da Montefeltro (1448–1458), repudi Constanza da Varano (1444–1447), mort del cònjuge |
| Fills | Antonia Sforza ( Ginevra Sforza ( Battista Sforza ( Constanzo I Sforza ( |
| Pares | Muzio Attendolo Sforza |
| Germans | Francesc I Sforza Leone Sforza Elisa Sforza Antonia Sforza |
| Parents | Galeàs Maria Sforza, nebot Lluís Maria Sforza, nebot Joan Galeàs Sforza, besnebot Blanca Maria Sforza, besneboda Caterina Sforza, besneboda Ardizzone da Carrara, cunyat Manfredo da Barbiano, cunyat |
Alexandre Sforza (Cotignola, 21 d'octubre del 1409 - Pesaro, 3 d'abril del 1473) va ser un condottiero i noble italià que va exercir com a senyor de Pésaro i Gradara, el primer de la línia Pesaro de la família Sforza.
Alexandre va néixer a Cotignola el 1409, sent fill il·legítim del famós condottiero Muzio Attendolo Sforza.[1]
El nom de naixement de l'Alessandro era originalment Gregorio, però més tard va ser canviat a Alessandro en honor a l'Antipapa Alexandre V. Va ser el més jove dels setze fills coneguts nascuts dels matrimonis i relacions de Sforza.
Els pares de l'Alessandro van tenir set fills en total i es creu que la mare de l'Alessandro era de bona família, però sense fortuna ni connexions importants, i que va mantenir una relació amb Sforza sota la suposició que es casarien. En lloc d'això, Sforza es va acabar casant amb Antonia Salimbeni, una noble siena. El seu pare va concertar que la mare de l'Alessandro es casés amb un dels homes sota el seu comandament, el capità Mario Fogligno de Ferrara.[2]
Així, l'Alessandro i el seu germà gran van ser educats a Ferrara, on residia la seva mare.[3]
Alexandre va col·laborar activament amb el seu germà Francesc en la seva campanya militar, i amb ell va conquistar Milà, Alessandria i Pésaro. El 1435, en Fiordimonte, va guanyar la batalla en la qual va caure mort el desenfrenat Niccolò Fortebraccio.
El 1444 va obtenir el senyoriu de Pesaro de Galeazzo Malatesta. Aquí va ampliar el palau ducal per a adaptar-lo als estàndards del Renaixement.
El 1445 a Assís va manar a les tropes assetjades pel condottiero del papa Eugeni IV, Francesco Piccinino. Es va veure obligat a abandonar la ciutat.
Durant les guerres de Llombardia en suport de Francesc, va presidir Parma i, al febrer del 1446, es va proclamar senyor de la ciutat. Després de la conquesta de Francesc del ducat de Milà, el tractat de Lodi (1454) el va confirmar com a senyor de Parma.
El 1464 va obtenir del papa Pius II el senyoriu de Gradara, que va defensar dels intents de reconquesta de la Casa de Malatesta.
Va morir el 1473 d'un atac d'apoplexia.[1] El seu fill Costanzo el va succeir en el senyoriu de Pesaro.
Es va casar amb Costanza da Varano, filla de Pietro Gentile I da Varano, el 8 de desembre del 1444, amb la qual va tenir dos fills: Battista Sforza, qui es va convertir en l'esposa de Federico da Montefeltro, i Costanzo I Sforza. Costanza va morir en el part de Costanzo.
A l'any següent es va casar amb Sveva da Montefeltro (1434-1478), filla de Guidantonio da Montefeltro, comte d'Urbino. El 1457, tement una possible conjura de la família Malatesta per a recuperar el senyoriu de Pesaro, la va obligar a professar com a monja en un monestir de la ciutat.
Alexandre també va tenir una filla il·legítima, Ginevra (c. 1440-1507), coneguda com a mecenes de les arts visuals i literàries. Es va casar amb Sante Bentivoglio el 1454 i, després de la seva mort, amb Giovanni II Bentivoglio, duc de Bolonya.[4]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.