Alessio Figalli

Alessio Figalli

(2019)
Biografia
Naixement	2 abril 1984 (40 anys) Roma
Residència	Zúric
Formació	Scuola Normale Superiore de Pisa (–2006) École Normale Supérieure de Lyon - doctorat (–2005) Universitat de Pisa École Normale Supérieure
Director de tesi	Luigi Ambrosio i Cédric Villani
Activitat
Camp de treball	Càlcul de variacions, equació diferencial en derivades parcials, anàlisi matemàtica i matemàtiques aplicades
Lloc de treball	Zúric
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	ETH Domain ^(en) , catedràtic d'universitat (2016–) Universitat de Texas a Austin (2013–2016) Universitat de Texas a Austin, catedràtic d'universitat (2011–2013) Universitat de Texas a Austin, professor associat (2010–2011) Biblioteques de la Universitat de Texas (2009–2010) École Polytechnique (2008–2009) Université Côte d'Azur (2007–2008) ETH Zürich
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (2022–) Academia Europaea
Professors	Cédric Villani
Obra
Estudiant doctoral	Maria Colombo, Eric Baer ^(en) , Emanuel Indrei ^(en) , Diego Marcon ^(en) , Rohit Jain, Javier Morales ^(en) , Robin Neumayer ^(en) i Yash Jhaveri ^(en)
Família
Pare	Gennaro Figalli
Premis
(2019)  Premi Agostinelli (10 desembre 2018)  doctor honoris causa from the University Côte d'Azur ^(en) (1r agost 2018)  Medalla Fields (2017)  Premi Feltrinelli (2015)  Medalla Stampacchia (2012)  Premi de l'EMS (2011)  Cours Peccot
Lloc web	people.math.ethz.ch…

Alessio Figalli (Roma, 2 d'abril de 1984) és un matemàtic italià especialitzat en equacions en derivades parcials (EDP).

El 2012, va guanyar el Premi i Curs Peccot i el Premi EMS.^[1] El 2015 la Medalla Stampacchia,^[2] i el 2017 el Premi Feltrinelli. Va ser un dels conferenciants convidats al Congrés Internacional de Matemàtiques (ICM), el 2014.^[3] L'any 2016, va rebre un projecte d'investigació del Consell Europeu d'Investigació (ERC), i l'any 2018 li va ser atorgada la Medalla Fields "per les seves contribucions a la teoria del transport òptim i les seves aplicions en les equacions en derivades parcials, la geometria mètrica i la probabilitat."^[4]

Biografia

Figalli va acabar la llicenciatura en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa l'any 2006, i en menys d'un any ja havia acabat el doctorat (2007). Els seus directors de tesi van ser Luigi Ambrosio i Cédric Villani.

L'any 2007 va ser contractat com a investigador permanent al CNRS a Paris, i, el 2008, va passar a ser Professeur Hadamard a l'École polytechnique. El 2009 se'n va anar a la Universitat de Texas a Austin com a professor titular, on va passar a ser Catedràtic el 2011. Des de 2016, és Catedràtic a l'ETH Zürich.

Entre diversos reconeixements, Figalli va guanyar, el 2012, el Premi EMS, el Premi Peccot-Vimont i Cours Peccot del Collège de France i va ser Conferenciant Nachdiplom a l'ETH Zürich el 2014.^[5] L'any 2015 va rebre la Medalla Stampachia, i el 2017 el Premi Feltrinelli en matemàtiques. L'any 2018 va guanyar la Medalla Fields.

Figalli ha treballat en diverses àrees de les matemàtiques, principalment en EDP, càlcul de variacions, i teoria geomètrica de la mesura. Entre els seus principals resultats destaquen els articles amb Guido de Philippis sobre l'equacio de Monge-Ampere,^[6][7] així com els seus treballs en desigualtats isoperimètriques^[8] i en sistemes dinàmics.^[9] També ha obtingut resultats importants en fisica matemàtica,^[10][11] i en matrius aleatòries.^[12] Finalment, en col·laboració amb els matemàtics catalans Xavier Ros-Oton i Joaquim Serra Montolí, ha obtingut diversos resultats sobre problemes de frontera lliure.^[13][14]

Referències

1. «6th European Congress of Mathematics». European mathematical Society. [Consulta: 13 març 2013].
2. 2015 Guanyador de la Medalla Stampacchia
3. «ICM 2014». Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 28 juny 2018].
4. «Fields Medals 2018». International Mathematical Union.
5. «ETH Lectures in Mathematics».
6. «${\displaystyle W^{2,1}}$ regularity for solutions of the Monge–Ampère equation». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-012-0405-4.
7. «Partial regularity for optimal transport maps». Publications mathématiques de l'IHÉS. DOI: 10.1007/s10240-014-0064-7.
8. «A mass transportation approach to quantitative isoperimetric inequalities». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-010-0261-z.
9. «Generic hyperbolicity of Aubry sets on surfaces». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-014-0533-0.
10. «Semiclassical limit of quantum dynamics with rough potentials and well-posedness of transport equations with measure initial data». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.20371.
11. «On the Lagrangian structure of transport equations: The Vlasov–Poisson system». Duke Mathematical Journal. DOI: 10.1215/00127094-2017-0032.
12. «Universality in several-matrix models via approximate transport maps». Acta Mathematica. DOI: 10.1007/s11511-016-0142-4.
13. «Free boundary regularity in the parabolic fractional obstacle problem». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.21745.
14. «On the fine structure of the free boundary for the classical obstacle problem». preprint arXiv.

Enllaços externs

• Alessio Figalli al Mathematics Genealogy Project.
• Pàgina web personal d'Alessio Figalli