Khintxin és un dels representants més brillants de l'Escola Matemàtica de Moscou. Va obtenir resultats fonamentals en la teoria de funcions d'una variable real, teoria de nombres, teoria de la probabilitat i física estadística. El patrimoni científic de Khintxin inclou, en particular, 4 monografies sobre teoria de la probabilitat, 3 sobre física estadística i 2 sobre teoria dels nombres.
Biografia
El pare de Khintxin era enginyer. Khintxin va assistir a l'escola secundària tècnica a Moscou, on va quedar fascinat per les matemàtiques. Tanmateix, les matemàtiques no eren, sens dubte, el seu únic interès quan estava a l'escola secundària perquè també tenia un apassionat amor a la poesia i al teatre. El 1908-1914, es van publicar 4 petites col·leccions a Kaluga. Es coneix una carta d'Aleksandr Blok a Khintxin amb l'aprovació de la seva obra.
Va completar la seva educació secundària el 1911 i va ingressar a la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou aquell any. Al grup de recerca del matemàtic Nikolai Luzin va començar la seva primera investigació independent sobre la teoria de funcions reals. Després de completar els seus estudis el 1916, Khintxin va romandre a la Universitat de Moscou, fent recerca per a la seva tesi doctoral que li permetria ser professor universitari. Després d'un parell d'anys va començar a ensenyar en diverses facultats, tant a Moscou com a Ivànovo-Voznesensk.
Quan se li va oferir una càtedra de matemàtiques el 1922, va tornar a Moscou. Anteriorment havia treballat en un institut de recerca a la Universitat Estatal de Moscou. El 1939, l'Acadèmia de les Ciències de l'URSS el nomenà membre corresponent.[5]Fou també membre titular de l'Acadèmia de Ciències Pedagògiques de la RSFSR i un dels seus fundadors (1943), a més d'autor d'obres sobre els mètodes d'ensenyament de les matemàtiques.
Al període 1943-1957 Khintxin va dirigir el Departament d'Anàlisi Matemàtica de la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Moscou.[6][7]
Va morir a Moscou el 18 de novembre de 1959.[5]Va ser enterrat al nou cementiri de Donskoi.
Activitats científiques
Els primers treballs de Khintxin estaven relacionats amb el càlcul infinitesimal i l'anàlisi real. Seguint el treball d'Arnaud Denjoy sobre un mètode generalitzat d'integració, va començar a formular les condicions perquè es formés una derivadaasimptòtica a gairebé tots els punts en un interval de funció mesurable. Després d'això, Khintxin es va concentrar en investigacions en el camp de la teoria de nombres, com ara les propietats dels nombres irracionals. Va investigar els problemes de la teoria de l'aproximació diofantina i va desenvolupar (paral·lelament a Kurt Mahler) els anomenats conjunts de transferència per obtenir resultats entre problemes d'aproximació relacionats.
Va justificar la teoria mètrica de les fraccions contínues en demostrar, el 1935, que en gairebé tots els nombres reals la mitjana geomètrica dels denominadors de part de les seves fraccions continuades convergeix en la constant de Khintxin.
Al mateix temps que Andrei Kolmogórov, va mostrar alguns aspectes bàsics per descriure processos aleatoris necessaris per a la construcció i operació d'equips tècnics, automatitzats i les seves operacions. Aquest treball el va portar al camp de la física quàntica clàssica, on va poder provar algunes connexions amb mètodes analítics. Amb el desenvolupament simultani del teorema ergòdic individual desenvolupat per George David Birkhoff, Khintxin va aconseguir demostrar que en els procediments experimentals és suficient considerar només un procés estacionari quan cal estimar la mitjana i la dispersió corresponent de les quantitats experimentals. També va mostrar interès en el camp de la teoria de la informació, les bases del qual van ser creades per Claude Elwood Shannon. El teorema de Wiener-Khintxin rep el seu nom i el de Norbert Wiener.
Obres
Aleksandr Khintxin. Цепные дроби (en rus), ed. contemp. 2004.
↑Sovint citat amb la transcripció francesa del seu cognom: Khintchine, o bé amb l'anglesa, Khinchin; transliteració científica Aleksandr Jakovlevič Chinčin
↑Anatoli Fomenkoet alteri. Мехмат МГУ 80. Математика и механика в Московском университете (en rus). Moscou: Editorial de la Universitat de Moscou, 2013, p. 70. ISBN 978-5-19-010857-6.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Khintxin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
