Aleksandr Boríssov (rus: Александр Алексеевич Борисов) (Gluboky Ruchey, 2 de novembre de 1866 (Julià) - Krasnoborsk i Gorodishchenskaya, 17 d'agost de 1934) va ser un pintor modernista rus.
En l'inici de la seva carrera artística va ser un pintor d'icones russes i va destacar per la seva feina al monestir de Solovetskii. Posteriorment va ingressar a l'Escola de Disseny de la Societat de Suport a les Arts de Sant Petersburg, on va estudiar amb Arkhip Kuindzhi i Iván Shishkin.[1] Allí es va especialitzar en pintura d'"escenes poètiques", sobretot paisatges, del nord de Rússia, cap a on va viatjar després d'aquest període i on va aconseguir retratar la "bellesa il·limitada de la tundra i del majestuós Oceà Àrtic", en les seves pròpies paraules.
El 1899, l'empresari, col·leccionista d'art i mecenes Pável Tretiakov va adquirir 65 pintures de l'artista, que passarien a formar part de la Galeria Tretiakov de Moscou.
Boríssov va pintar, entre 1898 i 1900, algunes sèries de paisatges i retrats del poble samoiedes i els seus hàbits, entre elles Samoiedes a la tundra durant la primavera, pintada en 1898, i Samoiedes pescant, pintat entre 1900 i 1901. Totes les obres que va desenvolupar en aquest període es troben avui exposades en el Museu de Belles arts d'Arkhànguelsk. En 1906, l'exposició sobre el seu treball a París va fer que el govern li atorgués la Legió d'Honor.[1]
La seva obra més coneguda és, sens dubte, Conte d'hivern. Pintat el 1913 amb la tècnica d'oli sobre llenç, retrata un paisatge hivernal rus, replet arbres alts i coberts de neu.
Referències
