Albi (Llenguadoc)

Aquest article tracta sobre la ciutat occitana. Vegeu-ne altres significats a «Albi».

Albi

Tipus	comuna de França
Localització
43° 55′ 41″ N, 2° 08′ 45″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Tarn
Districte	Districte d'Albi
Capital de	Tarn Districte d'Albi Canton d'Albi 2 ^(oc) (2015–) Canton d'Albi 1 ^(oc) (2015–) Canton d'Albi 3 ^(oc) (2015–) Canton d'Albi 4 ^(oc) (2015–)
Població humana
Població	49.714 (2021) (1.123,23 hab./km²)
Gentilici	albigès, albigesa
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Albi Unitat urbana d'Albi ^(oc)
Superfície	44,26 km²
Banyat per	Riu Tarn
Altitud	169 m-130 m-308 m
Limita amb	L'Escura d'Albigés Marçac de Tarn Lo Sequèstre Rofiac Salièrs Sant Juèri Florentin Frejairòlas Castèlnòu de Lèvis Canhac de las Minas Cunac Cambon Terçac Carlús Puygouzon (2017–)
Organització política
• Alcaldessa	Stéphanie Guiraud-Chaumeil (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	81000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Abomey City of Randwick ^(en) Girona (1985–) Palo Alto (1994–)
Lloc web	mairie-albi.fr

Albi^[1][2] (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [albi]) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

Al segle XII va ser una de les principals ciutats amb presència de càtars, per la qual cosa va donar nom a la croada albigesa.

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Geografia

Situada a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, a 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.

Demografia

Evolució de la població Cassini i INSEE 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 11.176 9.649 10.061 10.644 11.665 11.801 12.408 14.211 13.788 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 14.636 15.493 16.596 17.469 19.169 20.379 21.224 20.903 21.948 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 22.571 23.303 25.100 26.628 29.015 29.351 30.293 34.342 34.693 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016 38.709 42.930 46.162 45.947 46.579 46.264 48.712 - - 2019 - - - - - - - - - - - - - - - - -

Morfologia urbana

Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord, es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), al sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèuvéser o Bèlavista), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest-Pointe de Marre (Ponta de Marra), i a l'est, la Piscine (La Piscina) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc).^[3] Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.

Panorama d'Albi

Història

L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp, prefix celta que significa 'lloc escarpat' o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba ('blanc' en llatí), dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar n'esmenta els eleuteris (eleutherii = 'lliures') però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris, que podrien estar emparentats amb aquests eleuteris de Cèsar, però no n'hi ha res segur. Temps més tard, les primeres notícies esmenten Albi amb el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; en Notitia dignitates apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.

Un bisbat s'hi esmenta al segle v. Des del començament del segle vi, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle ix, pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap al 872 (vegeu vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des del 1067, el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme

Durant els segles XII i xiii, Albi va rebre les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina: acollí un bisbat càtar. El 1165 el bisbe catòlic d'Albi convocà una conferència a Lombèrs en què s'acabà dictaminant que els càtars eren heretges. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247, el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i, el 1258, el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat, va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1977-1995	Michel Castel	PS
1995-2014	Philippe Bonnecarrère	RPR, després divers droite
2014-	Stéphanie Guiraud-Chaumeil	divers droite després Horizonts (centre dret)

Llocs i monuments

• Notre-Dame du Breuil.
• Catedral de Santa Cecília d'Albi.
• Palau de la Berbiá/Berbie i jardins.
• Pont vell (construït a principis del segle xii).
• Hostal Reyniès-Hôtel Reyniès.
• Carrers pintorescos.
• Museu de Toulouse Lautrec, que va néixer a Albi.
• Museu Lapérouse, oficial de la marina francesa que capdavantejà una expedició que feu la volta al món.

• 
  Estàtua de Lapérouse
• 
  El pont vell

Ciutats agermanades

• Girona, Catalunya (1985).
• Palo Alto, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica.

Nascuts a Albi

• Henri de Toulouse-Lautrec.
• Henri-Étienne Dérivis (1780-1856) cantant d'òpera (baix).

Referències

1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 9 maig 2024].
2. La forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC: Sobre Toponímia. (Acords del 15 de setembre i el 20 d'octubre de 1995), punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.»
3. «carte des quartiers d'Albi» (en francès). Ajuntament d'Albi. Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 12 abril 2012].

Vegeu també

• Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi.
• Comtat d'Albi.
• Vescomtat d'Albi.

Notes

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Oficina turística d'Albi Arxivat 2006-02-12 a Wayback Machine..
• Pàgina Oficial en anglès Arxivat 2002-10-04 a Wayback Machine..
• Pàgina oficial en francès.
• Visitant Albi (anglès).
• Arxidiòcesi d'Albi (Albia) - Article de la Catholic Encyclopedia 1908.

Viccionari