Sa Altesa Sereníssima el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha nasqué a Coburg al castell de Rosenau l'any 1819, essent fill del duc sobirà Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha, senyor dels dominis de Coburg i Gotha als actuals länder de Baviera i de Turíngia, i de la princesa Lluïsa de Saxònia-Altenburg, filla del duc sobirà de Saxònia-Altenburg.
La seva infància la passà a Coburg, als castells de Rosenau i del Veste. Visqué en un ambient cultivat però extremadament inestable per la mala relació entre els seus progenitors, que protagonitzaren diversos intents de separacions i ruptures matrimonials.
La idea de casar un príncep d'un petit estat alemany amb l'hereva del regne més pròsper del món sorgí de l'oncle d'ambdós, el rei Leopold I de Bèlgica. La voluntat dels britànics era que la jove reina contragués matrimoni amb un príncep reial d'una família poc important dintre del sistema de relacions internacionals, per tal de no comprometre gaire el Regne Unit amb ningú i, a la vegada, no ofendre ningú en no distingir ningú. Únicament el rei Guillem IV del Regne Unit apostava per l'elecció del príncep Alexandre d'Orange.
Albert de Saxònia fou acceptat com un candidat ideal i casat amb la reina Victòria l'any 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint-James a Londres. Fou creat Altesa Reial i Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, però malgrat això ell escrigué: "Jo com a duc de Saxònia em sentia molt més important que si m'haguessin creat simplement duc de York o de Kent". L'any 1857 la reina Victòria l'elevà a la categoria de príncep consort.
SAR el príncep Alfred del Regne Unit heretà els títols de la família paterna i es convertí en duc de Saxònia-Coburg Gotha i duc d'Edimburg per atorgació materna. Nascut a Londres el 1844 i mort a Coburg l'any 1900. Casat amb la gran duquessa Maria de Rússia des de l'any 1874.
Malgrat que no tenia un paper constitucional definit, el príncep Albert va portar a terme una important tasca de promoció de la cultura, la ciència i l'art. Ell va ser un dels principals promotors de la Gran Exposició de Londres de 1851, va aconseguir l'ajuda de la Cambra dels Lords i dels Comuns, poc proclius a permetre la realització d'aquest esdeveniment, i sens dubte gran part de l'èxit es degué a la seva constància.
El príncep Albert donà suport a múltiples activitats educatives. Desenvolupà nombrosos projectes per tal de millorar la hisenda reial i explotar al màxim les nombroses propietats rurals de la família reial britànica, millorà les rendes provinents del ducat de Cornualles i remodelà els mètodes productius de les hisendes rurals de Balmoral, Windsor i Osborne. Obra seva és la restauració general que beneficià els castells i palaus de la família reial britànica, entre els quals destacaren els de Balmoral, Windsor i Sandringham.
Políticament parlant, influencià enormement a la seva muller i tendí a donar suport als conservadors. El príncep morí l'any 1861 a causa d'unes febres tifoides.
Amb el casament entre el príncep Albert i la reina Victòria es produí el canvi de dinastia al Regne Unit, la casa Wettin o de Saxònia-Coburg Gotha va substituir la casa de Hannover o Güelph.
_%E2%80%93_Royal_Collection_%E2%80%93_unframed_(detail)_FXD.jpg)
