Albert de Buxhövden

Albert de Buxhövden

Nom original	(de) Albert von Buxthoeven
Biografia
Naixement	1165 Bexhövede (Alemanya)
Mort	17 gener 1229 (63/64 anys) Riga (Letònia)
Sepultura	Gran Cementiri de Riga
Bisbe diocesà
1198 – ← Meinhard de Holstein – Albert Suerbeer ^(en)  → Diòcesi: arquebisbat de Riga
Roman Catholic Bishop of Livonia ^(en)
1198 – 1229 ← Berthold of Hanover ^(en) – Nicolas de Nauen →
Bisbe auxiliar
Diòcesi: bisbat de Trèveris, bisbat d'Utrecht
Bisbe
Diòcesi: arquebisbat de Riga
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1199 ^(Gregorià)–), sacerdot catòlic, polític
Consagració	Innocenci III
Enaltiment
sant
Festivitat	30 de gener
Família
Família	Buxhoeveden family ^(en)
Pare	NN de Bekeshovede
Germans	Theodericus von Buxhoeveden Hermann of Dorpat Johannes von Appeldern

Albert de Buxhövden (alemany: Albert von Buxthoeven) (Bexhövede, 1165 - Riga, 17 de gener de 1229) (també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.^[1]

Albert va encapçalar les forces armades que van convertir per la força la regió bàltica oriental a la fe catòlica, en el marc de la quarta croada que va permetre saquejar la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Constantinoble.^[2]

Biografia

Sorgit de la noblesa germànica, i destinat a seguir la carrera religiosa, és nomenat bisbe de Livònia pel seu oncle Hartwig II d'Utlede, arquebisbe de Bremen,^[3] en 1198 després de la mort del seu predecessor Berthold Schulte. El seu predecessor Meinhard de Holstein només s'havia ocupat de l'evangelització. Albert es preocupa a més dels aspectes econòmics de la futura colònia. Abans d'endegar l'expedició, Innocenci III una butlla on es confia la croada als prínceps germànics, i atorga als béns dels croats de Livònia el mateix règim que els de Palestina.

Al capdavant d'una flota de vint-i-tres navilis, es presenta el 1199 a la seva diòcesi i funda el 1201 la vila de Riga, més propera a la desembocadura del Daugava que Uxhüll, fundada per Meinhard. Per garantir-se l'exclusivitat del comerç bàltic amb la Lliga Hanseàtica, emet un interdicte de comerç a tots els ports bàltics llevat de Riga. En efecte, aquesta mesura prohibeix tota relació entre els afectats per l'interdicte i els cristians, a qui no els resta altra possibilitat que els habitants de Riga per comerciar.

En 1202, funda l'orde del Germans Livonians de l'Espasa a Dünamünde, amb l'objectiu d'assegurar la defensa de la colònia contra els livonians i de donar suport a l'evangelització de Livònia. En 1204, el papa Innocenci III atorga a l'orde el mateix estatut que a l'Orde del Temple.^[4] En 1207, l'emperador Felip de Suàbia reconeix Livònia com un principat de l'Imperi. A partir de 1219, entra en competència amb el rei Valdemar II, que s'instal·la a Estònia i contra el príncep rus de Polotsk, que vol fer valer els seus drets sobre el comerç al llarg del Daugava. Un relat de primera mà d'Albert es troba a la Crònica d'Enric de Livònia contemporània d'Enric de Livònia.^[5]

Durant tot el seu bisbat, és secundat per Teodoric de Treyden^[6] company de Meinhard de Holstein,^[7] que és mort davant Revel en 1220. Albert mor el 1229, però la seva obra feta serà duradora i quan l'Orde dels Germanas Livonians de l'Espasa és derrotada en la batalla de Saule, l'existència de la colònia no és posada en qüestió i els cavallers teutònics prendran el relleu.

Referències

1. Ozola, Silvija «The Development of the Catholic Cathedral Building-type at Bishoprics’ Towns on the Baltic Sea Southern Coast during the 13th – 14th Centuries» (en anglès). Landscape architecture and art, 14, 16-07-2019, pàg. 24–44. DOI: 10.22616/j.landarchart.2019.14.03.
2. Cofman-Simhon, Sarit. «Missionary Theatre on the Baltic Frontier: Negotiating the Imagined Jew in the Riga Ludus Prophetarum». A: Cordelia Heß and Jonathan Adams. Fear and Loathing in the North: Jews and Muslims in Medieval Scandinavia and the Baltic Region. DE GRUYTER, 2015-04-17, p. 271-283. DOI 10.1515/9783110346473. ISBN 978-3-11-034646-6. 
3. Mänd, Anu; Tamm, Marek. Making Livonia: Actors and Networks in the Medieval and Early Modern Baltic Sea Region (en anglès). Routledge, 2020-06-09. ISBN 978-1-000-07693-6. 
4. Tyerman, Christopher. God's War: A New History of the Crusades (en anglès). Penguin UK, 2007-10-04, p. 689-691. ISBN 978-0-14-190431-3. 
5. Tamm, Marek «How to justify a crusade? The conquest of Livonia and new crusade rhetoric in the early thirteenth century». Journal of Medieval History, 39, 4, 01-12-2013, pàg. 431–455. DOI: 10.1080/03044181.2013.833541. ISSN: 0304-4181.
6. Gąssowska, Maja «The Apostles of medieval Livonia (until the beginning of 13th Century)» (en anglès). Folia Historica Cracoviensia, 23, 1, 2017, pàg. 119–141. ISSN: 0867-8294.
7. Fonnesberg-Schmidt, Iben. The Popes and the Baltic Crusades: 1147-1254 (en anglès). BRILL, 2007, p. 66–68, 73-74. ISBN 978-90-04-15502-2. 

Bibliografia

• Suzanne Champonnois i François de Labriolle. Estonniens, Lettons, Lituaniens, Histoire et Destins. Crozon: Armeline, 2004. ISBN 2-910878-26-0. 

Vegeu també

• Croades Bàltiques
• Guillem de Mòdena
• Caupo de Turaida