Albert Puig prové d'una família molt afeccionada als esports de motor:[1] el seu pare, Tito Puig, fou un conegut pilot de motonàutica i el seu avi, el mecenes milionari Albert Puig Palau, arribà a competir en Fórmula 1. A 3 anys li regalaren una petita motocicleta que aviat aprengué a conduir. A 8 anys va córrer la seva primera cursa i a només 15 ja competia en trial, arribant a guanyar-ne el Campionat d'Espanya en categoria Senior el 1984. A 19 anys, començà a competir en motocròs.[1]
• Director de la Red Bull MotoGP Academy • Mànager de Dani Pedrosa
La temporada de 1987, a 20 anys, va començar a competir en velocitat al màxim nivell, disputant el seu primer Gran Premi als Països Baixos en la categoria dels 250cc, en la qual romandria fins a la temporada de 1993 inclosa. Tot i demostrar la seva válua ja durant els primers anys, la sort no l'acompanyà pel que fa a bons resultats.[6]
La seva millor temporada al mundial fou la de 1994, en què acabà cinquè a la categoria de 500cc.[7] El 7 de maig de 1995, durant la seva segona temporada en aquesta categoria, Puig guanyà el seu primer i únic Gran Premi, el d'Espanya, celebrat al circuit de Jerez (tingué, però, la sort que en aquella ocasió Mick Doohan caigué i li va facilitar la victòria). A la mateixa cursa, Àlex Crivillé va acabar en tercera posició.[8]
A banda de la seva victòria, aquella temporada obtingué dos resultats més de podi i anava el tercer a la classificació provisional del campionat quan es trencà la cama dreta[1] per culpa d'un seriós accident que patí als entrenaments del Gran Premi de França, disputat al circuit de Le Mans, perdent-se així tota la resta de la temporada.[9]
Malgrat la gravetat de la lesió, que li havia deixat la cama pràcticament inutilitzada, va poder recuperar-ne parcialment la mobilitat[1] i un any després, justament al Gran Premi de França, aconseguí tornar a pujar al podi. Mai no tornaria, però, a aconseguir cap altra victòria. En vista de les seqüeles de les seves lesions, que complicaven força el seu progrés, decidí de retirar-se al final de la temporada següent, 1997, a l'edat de 30 anys.[3]
Lesions
Al llarg de la seva carrera, Puig patí diverses lesions d'importància: es va fracturar la tíbia i el peroné el 1990, i el turmell dret el 1991.[1] El 1994 se li va diagnosticar una estranya síndrome compartimental,[1] o fatiga als músculs dels braços, que va motivar una intervenció quirúrgica a Rochester (Minnesota), als EUA. Finalment, la caiguda que va tenir el juliol de 1995 al circuit de Le Mans li va deixar seqüeles irreversibles a la cama dreta. En resum, tal com va declarar en anunciar la seva retirada: «En tota la meva carrera, només he pogut córrer set mesos seguits en condicions òptimes».[1]
Actualitat
Actualment, Puig dirigeix la Red Bull MotoGP Academy, creada amb la finalitat de descobrir i preparar pilots de Gran Premi prometedors. En l'exercici del seu càrrec, ha contribuït a l'èxit de pilots de prestigi com ara Casey Stoner, Dani Pedrosa i Toni Elías.[10] A més a més, fa de mànager de Pedrosa.
↑Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 225 i 229. ISBN 84-920886-5-6.