Alba Rosa Viëtor (18 de juliol de 1889 – 15 d'abril de 1979) fou una compositora i violinista italiana que es va instal·lar als Estats Units el 1919.[1]
Biografia
Va passar la seva infantesa a Milà i fou admesa al Conservatori de Milà als 8 anys, esdevenint l'estudiant més jove en ser admesa. Als 14 anys va continuar els seus estudis a Brussel·les, després d'una estada curta a l'Uruguai. Es va formar sota la tutela del famós violinista César Thomson i amb Otakar Ševčík, creador del mètode per a violí que porta e seu nom.[2] El 1919 es va traslladar als Estats Units on s'hi instal·laria permanentment.[3]
Va tenir una reeixida carrera com a violinista,[4] arribant a tocar al costat de Camille Sant-Saëns durant una gira per Argentina.[5] Però a partir de 1916 va decidir deixar l'activitat com a intèrpret i es va dedicar completament a compondre.[4]
Es va divorciar el 1940.[6] A partir d'aquest any fou nomenada membre de l'Associació Nacional de Directors i Compositors Americans.[7] Va compondre nombroses obres per orquestra, veu i diversos instruments solistes.[3] Diverses orquestres americanes, així com músics solistes, han interpretat les seves peces.[3]
L'element més important que predomina en la seva obra, no radica tan en la forma com en les sensacions que pretén despertar en l'oient.[8][9]
Després de la seva mort, ocorreguda el 1979, les seves composicions van caure en l'oblit. A partir de la iniciativa del seu fill Hendrik Viëtor de digitalitzar les obres de la seva mare, s'han recuperat aquestes peces de forma més freqüent des de 2003.
Les seves obres es conserven a la Universitat de Miami.[1]
Alba Rosa Viëtor jva actuar amb Sant Saëns a Argentina el 1916
Fundació Alba Rosa Viëtor
La Fundació Alba Rosa Viëtor va ser fundada per Mary van Veen-Viëtor, Hermance Viëtor i Maarten van Veen el 2009 per a promoure i divulgar la música de Rosa Viëtor i per incentivar la tasca de dones compositores. Des de 2014, també organitza un festival de música de cambra Alba Rosa Viva! Aquest festival no pretén només programar obres d'Alba Rosa, sinó també donar a conèixer la feina d'altres dones compositores, la música de les quals es programa poc sovint en les sales de concerts. La Fundació també organitza un concurs de composició per a autors menors de 35 anys, les composicions finalistes del qual són estrenades durant el festival.
