Relata que era la bella germana de Joukahainen. El seu germà, després d'haver perdut un concurs de cant davant el famós Väinämöinen, va prometre "les mans i els peus" d'Aino en matrimoni si Väinämöinen el salvava d'ofegar-se al pantà on havia estat llançat Joukahainen. La mare de l'Aino estava contenta amb la idea de casar la seva filla amb una persona tan famosa i ben nascuda, però Aino no es volia casar amb un home tan gran. En lloc de sotmetre's a aquest destí, Aino es va ofegar (o va acabar sent una nix). No obstant això, va tornar per burlar-se del dol Väinämöinen com una perca.[4]
El nom Aino, que significa "l'únic", va ser inventat per Elias Lönnrot que va compondre el Kalevala. En els poemes originals s'esmentava com "l'única filla" o "l'única germana" (aino tyttönen, aino sisko).
Romanticisme nacional
Durant el període romàntic nacional a finals del segle xix, els activistes de Fennomania van adoptar el nom mitològic Aino com a nom cristià. Entre els primers a rebre aquest nom hi havia Aino Järnefelt (més tard Aino Sibelius), nascuda el 1871 i Aino Krohn (més tard Aino Kallas), nascuda el 1878.
Segons el Centre de registre de població finlandès, més de 60.000 dones han rebut aquest nom. Va ser especialment popular a principis del segle XX i el primer nom més comú per a les dones a la dècada de 1920. [1] Ha tornat a favor al segle xxi; va ser el nom més popular per a les noies a Finlàndia el 2006 i el 2007. [2]
Galeria
La versió anterior de 1889 del tríptic de Gallen-Kallela on Aino tenia la semblança d'un model francès[5]