Agustina Reixach i Oliver va néixer l'any 1910 al carrer Santa Clara de Girona en el si d'una família benestant. Els seus pares regentaven “Can Reixach” un magatzem de queviures molt conegut a la ciutat. Era la gran de cinc germans. Va cursar els estudis primaris al Col·legi de les Dominiques i al Cor de Maria. Més endavant va estudiar magisteri a l'Escola Normal.[1] L'any 1932 es va casar amb Francesc Prohias, que treballava al negoci familiar i era home de confiança del seu pare. Va tenir un fill que va morir jove i va enviudar el 1946.[2] Durant la República va exercir de mestra i durant la postguerra es va dedicar a la fabricació artesana de barrets de senyora. Quan els seus pares van morir també es va ocupar durant una època de l'empresa de la família.[3]
Tot i que va viure tota la vida a Girona, durant la seva infantesa va estar molt vinculada a la Garrotxa on hi tenia família i més endavant amb l'Empordà, especialment Platja d'Aro on estiuejava. També va ser una gran viatgera. Va visitar Mallorca, París, Berlín, Itàlia, Dinamarca, Grècia… i fins i tot països més llunyans com el Líban i Síria.[2] No va ser fins que es va jubilar que es va dedicar més intensament a escriure, l'activitat per la qual és més coneguda. Als 75 anys va publicar el seu primer llibre. Va conrear tant la poesia com la prosa.[3] Va morir el 7 d'abril de 2009, als 98 anys, sense poder veure publicada la seva última obra, un llibre de records que ja havia acabat.[3]
Tot i que va començar a editar els seus llibres molt gran, va ser una escriptora prou prolífica. L'anomenaven la "poeta del carrer Santa Clara"[2] Va escriure llibres de poesia, dietaris, llibres de viatges i novel·les. En les seves obres, de factura clàssica, alterna temàtiques personals amb descripcions dels llocs on va viure i que coneixia tan bé. El seu primer llibre "Els meus camins" va ser guardonat als Jocs Florals de Perpinyà.[2] Les presentacions dels seus llibres, habitualment a l'Auditori Narcís de Carreres, eren esdeveniments socials on no hi faltava cap personalitat de la vida cultural i política gironina, tal com recorda el llibreter Guillem Terribas.[4]
L'escriptor Narcís Jordi-Aragó valora la "perfecció formal" de l'obra poètica de Reixach,[5] i va incloure poemes seus en vàries antologies: “Antologia de Sant Daniel” [6] i “La Girona dels poetes”[7] També va escriure articles i l'any 1993 va guanyar el premi de periodisme Bonmatí de Girona per l'article «L'esperit de Carlemany», publicat al Diari de Girona.[8] i va publicar reculls dels seus poemes a la Revista de Girona.[9] El 20 de setembre de 2019, en el desè aniversari de la seva mort, se li va retre homenatge a La Nit dels Poetes de Girona.[10]
