Agustina Atienza y Cobos (Ceuta, 26 de juny de 1860 - Madrid, 1 d'abril de 1915) va ser una pintora espanyola. Neta de la coneguda Agustina d'Aragó, sembla que va tenir una breu carrera artística a causa dels seus problemes de salut i per la pressió social després de casar-se.
Biografia
Orígens familiars
Agustina Atienza va néixer a la ciutat de Ceuta el 26 de juny de 1860. Va ser batejada a la parròquia de la Mare de Déu del Remei el 29 del mateix mes, essent padrí el seu germà Francisco de Paula.[1] Era filla de Francisco Atienza Morillo, militar membre del cos d'artilleria, i de Carlota Cobos Saragossa, que es van conèixer a Sevilla i després, per qüestions de destinació militar, van establir-se a Ceuta. Per la banda materna, Atienza era neta del metge d'Almeria Juan Cobos de Mesperuza i d'Agustina Saragossa Domènech, més coneguda com Agustina d'Aragó, heroïna dels setges de Saragossa.[2]
Des de 1873 cursà estudis a l'Escola d'Institutrius de Madrid i classes de dibuix per a senyoretes al Conservatori d'Arts del Ministeri de Foment.[2] Durant el seu període al conservatori, va haver d'aprendre de forma autodidacta, sense la direcció de cap professor, malgrat que tenia bons dots artístics, atès que el curs de 1875-1876 va obtenir, per oposició, un premi de l'assignatura de dibuix d'aplicació,[1] i a l'Escola de Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa.[2] Per aquesta raó, ben aviat Atienza va començar a copiar quadres del Museu del Prado, on des de 1877 consta com a copista registrada. Durant aquells anys va copiar diverses obres com La Magdalena, La Verge i el Nen o La Perla de Rafael, entre d'altres.[3][2] Els diaris de la capital van elogiar les seves còpies de El Bon Pastor, conservada avui en una col·lecció particular a Ciudad Real, i La Sagrada Família de Bartolomé Esteban Murillo, i un paisatge representant L'estany del parc de Barcelona.[4][2] El 1877 consta com a alumna de l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.[5]
El 1881 va ser la beneficiària de la pensió d'estudis artístics de l'Ajuntament de Saragossa, un total de 1.500 pessetes anuals. Malgrat no residir a Saragossa ni a l'Aragó, el fet de ser descendent d'Agustina d'Aragó, heroïna defensora de la ciutat durant la Guerra del Francès, va fer que ser li atorgués.[5] Durant els quatre anys que va prosseguir els seus estudis pensionada a Madrid, va oferir diverses mostres d'agraïment al consistori i a la ciutat de Saragossa, tant per escrit com en forma de donacions de quadres: el 1881 va donar la còpia de La Perla, i el 1882 envià un estudi preparatori d'un altre de més grandària retratant la seva àvia.[1] El retrat d'Agustina d'Aragó va ser fet a l'oli, amb l'àvia de l'artista al peu del canó i representada a partir de la informació que li va donar la seva mare. L'obra va ser exposada a l'Exposició de Belles Arts d'Aragó de 1885-1886.[6][7]
Vida posterior
Hom afirma que la seva trajectòria va haver de ser breu, a causa dels problemes de salut que Atienza va patir, a més de les imposicions socials derivades del seu casament. Amb tot, de l'obra conservada a Saragossa, denota que tenia bones aptituds.[1] Si bé se sap que visitar la capital aragonesa alguna vegada, el gener de 1886 està documentat que Atienza residia a Castelló de la Plana, ja casada amb l'administrador i inspector de duanes Luis Torá Martín. El matrimoni no va tenir descendència, i ben aviat Atienza va haver de ser internada en l'hospital psiquiàtric de la capital, on va morir l'1 d'abril de 1915.[2][1]
Homenatges
El 2009 l'Ajuntament de Saragossa va canviar el nom del carrer del Coronel Arce, al barri de Delicias, pel d'Agustina Atienza.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 García Guatas, Manuel; Lorente Lorente, Jesús Pedro «Pintores pensionados por el Ayuntamiento de Zaragoza». Artigrama, núm. 4, 1987, pàg. 238-239, 252. Arxivat de l'original el 2022-06-18 [Consulta: 2 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mauricio, Luis «Agustina de Aragón su descendencia en Ceuta Llegada a Ceuta 1847-1857 su fallecimiento». El Pueblo de Ceuta, 28-02-2021.
- ↑ «1873-1878 Registro de copistas» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 2 desembre 2021].
- ↑ Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 55.
- ↑ 5,0 5,1 Navarro, Carlos G. (ed.). Invitadas. Fragmentos sobre mujeres, ideología y artes plásticas en España (1833-1931) (en castellà). Madrid: Museu del Prado, 2020, p. 50-51.
- ↑ 6,0 6,1 Redacció «Del Coronel Arce a la nieta de Agustina». El Periódico de Aragón, 20-04-2009.
- ↑ «Agustina Zaragoza y Domenech (Agustina de Aragón)» (en castellà). Ajuntament de Saragossa. [Consulta: 2 desembre 2021].
