Aeneatores (en llatí aēneātores o ahēneātores) eren els soldats romans que portava els instrument de vent. El nom d'aeneatores derivava d'aes (bronze) material del que estaven fets generalment els seus instruments.
Hi havia diversos tipus d'aeneatores: principalment els buccinatores, que portaven una bucina, un instrument que tenia forma de C feta de bronze o bé de plata o de banya; els cornicines, que bufaven un instrument, el cornu, en forma de G feta de llautó; i els tubicines, que bufaven una tuba, un instrument recte fet de bronze.[1]
Els cornicines i els tubicines realitzaven la major part de la senyalització tàctica al camp de batalla i no tenien un estatus especial a la unitat militar. També cridaven a les diferents tasques als campaments. Els buccinatores eren soldats especialment qualificats dins de cada unitat i eren capaços de dur a terme un repertori musical més ampli per transmetre les instruccions.[2] També s'utilitzaven en diferents tasques cerimonials. Hi havia buccinatores eqüestres que servien a les unitats de cavalleria.[3]
Uns altres aeneatores també exercien la seva funció en els jocs públics per mitjà dels seus instruments de vent. Fins i tot sembla que tenien un collegium aeneatorum que és esmentat en algunes inscripcions trobades a Itàlia.
Referències
- ↑ Antcliffe, Herbert «What Music Meant to the Romans». Music & Letters, 30, 30, 1949, pàg. 337-339.
- ↑ Donaldson, G.H. «Signalling Communications and the Roman Imperial Army». Britannia, 19, 1988, pàg. 351-352.
- ↑ «Roman Military Instruments and the Lituus». The Galpin Society Journal, 42, 1989, pàg. 86.
