Don Quixot a la biblioteca; una de les seves obres més conegudes
El seu pare era gravador de coure. El 1820, va estudiar gravat a Berlín, amb l'artista gràfic Ludwig Buchhorn. El 1827, havia decidit dedicar-se a la pintura i va estudiar a l’Acadèmia de Berlín. El 1828 va anar a Düsseldorf per treballar amb Wilhelm von Schadow.
El 1840, es va casar amb Alwine Heuser, de Gummersbach, filla d'un ric comerciant i neboda de la pintora Henriette Jügel. Va animar els seus desitjos de seguir una carrera artística. Van tenir dos fills i dues filles. La seva filla Malwine es va casar amb el pintor Anton von Werner el 1871.
Va començar a col·laborar regularment a la nova revista satírica, Düsseldorfer Monathefte el 1847.[1] L'any següent, es va convertir en un dels primers membres de l'associació d'artistes progressistes Malkasten.[2] Poc després, ell i la seva família es van traslladar a Frankfurt del Main, on va treballar en diverses paròdies amb el polític i escriptor Johann Hermann Detmold.
El 1854, ell i Alwine van tornar a Düsseldorf,[3] per viure a l'antiga casa del seu amic, Johann Wilhelm Schirmer que s'havia traslladat a Karlsruhe. Els seus veïns hi havia una altra parella artística, Marie i Rudolf Wiegmann.
Es van traslladar de nou el 1859, a Karlsruhe, perquè pogués acceptar una posició com a professor d'ornamentació a la recentment creada Großherzoglich Badische Kunstschule Karlsruhe; on el seu amic de Düsseldorf, Schirmer, exercia com a director, i el marit de la seva cunyada Ida, Karl Friedrich Lessing, era professor. Va ocupar aquest càrrec fins al 1872.
Les seves obres abasten diversos tipus i estils: pintura, il·lustració, gravat, aiguafort, xilografia i litografia, així com la creació d'ornaments. A més de dibuixar dibuixos per a sàtires també els va escriure,[4] i va dedicar-se a la botànica com a afició; convertir-se en florista aficionat. Entre els seus escrits tècnics destaquen Das Zeichnen als ästhetisches Bildungsmittel (El dibuix com a mitjà estètic d'educació, 1853) i Schule der Aquarellmalerei (Escola d'aquarel·la, 1871).
Referències
↑Hanna Gagel: "Die Düsseldorfer Malerschule in der politischen Situation des Vormärz und 1848", In: Wend von Kalnein (Ed.): Die Düsseldorfer Malerschule. Verlag Philipp von Zabern, Mainz 1979, ISBN 3-8053-0409-9, pp.82 ff.
Rudolf Theilmann, "Schroedter (Schrödter), Adolph", in Lexikon der Düsseldorfer Malerschule 1819–1918, published by the Kunstmuseum Düsseldorf and the Galerie Paffrath, Vol.3, Munich 1998, pp. 238–242
Die Selbstvermarktung von Adolph Schroedter. In Nadine Müller: Kunst & Marketing. Selbstvermarktung von Künstlern der Düsseldorfer Malerschule und das Düsseldorfer Vermarktungssystem 1826–1869, Heinrich-Heine-Universität Düsseldorf, Verlag Schnell & Steiner, Regensburg 2010, ISBN 978-3-7954-2342-1 pp. 194–276
