Adolf Hammerstein

Adolf Hammerstein

Biografia
Naixement	7 juny 1888 Mannheim (Alemanya)
Mort	25 febrer 1941 (52 anys) Kiel (Alemanya)
Formació	Universitat de Tübingen (1920–1923) Universitat de Göttingen (1910–1914) Universitat de Heidelberg (1908–1910)
Tesi acadèmica	Zwei Beiträge zur Zahlentheorie  (1919 )
Director de tesi	Edmund Landau
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Christian Albrecht de Kiel (1935–1941) Universitat Humboldt de Berlín (1923–1935) Exèrcit Imperial Alemany (1914–1919)
Membre de	Societat Alemanya de Matemàtics (1924–) Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Alumnes	Carmen Martínez Sancho
Obra
Obres destacables equació de Hammerstein
Estudiant doctoral	Rudolf Iglisch, Michael Golomb, Herman Hartley, Herbert von Denffer, Theodor Kaluza, Robert Ritter, Max Lotkin i Hermann Athen
Família
Pares	Georg Hammerstein i Pauline Steinback

Adolf Hammerstein (Mannheim, 7 de juny de 1888 - Kiel, 25 de febrer de 1941) va ser un matemàtic alemany.

Hammerstein va estudiar a la universitat de Heidelberg (1908-1910) i a la universitat de Göttingen (1910-1914). En aquesta última, el 1914, va escriure una tesi doctoral sobre teoria de nombres sota la direcció d'Edmund Landau, que no va arribar a defensar per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Després d'haver estat mobilitzat des del 1914 fins al 1919, es va doctorar a Göttingen amb una altra tesi sobre teoria de nombres, també dirigida per Landau. Després de fer estudis postdoctorals a la universitat de Tubinga, va ser nomenat assistent a la universitat de Berlín a partir de 1927, substituint Gábor Szegő qui havia estat nomenat professor titular a Königsberg.^[1] Després de la seva habilitació el 1924 hi va ensenyar fins al 1935 com a professor associat. El 1935 va ser nomenat professor titular de la universitat de Kiel, on va romandre fins a la seva mort el 1941.

Els traballs principals de Hammerstein versen sobre la anàlisi funcional, les equacions diferencials parcials i la teoria de les equacions integrals no lineals.^[2] D'especial importància és l'equació que porta el seu nom:^[3]

${\displaystyle y(x)=f(x)+\int _{B}K(x,s)\cdot \phi (y(s))ds}$, equació de Hammerstein,^[4]

per a la qual va demostrar que, sota determinades condicions, sempre te una solució.

Referències

1. Askey i Nevai, 1996, p. 14.
2. Mayorga, 1988, p. 18.
3. Collatz, 2013, p. 283.
4. Zeidler, 1990, p. 616.

Bibliografia

• Askey, Richard; Nevai, Paul «Gabor Szegő: 1895-1985» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 18, Num. 3, 1996, pàg. 10-22. DOI: 10.1007/BF03024305. ISSN: 0343-6993.
• Collatz, Lothar. «Numerik». A: Gerd Fischer, Friedrich Hirzebruch, Winfried Scharlau, Willi Törnig (eds.). Ein Jahrhundert Mathematik 1890 – 1990 (en alemany). Springer, 2013, p. 269-322. ISBN 9783322802651. 
• Mayorga, Bernardo «Efemérides» (en castellà). Revista Integración, temas de matemáticas, Vol. 6, Num. 1, 1988, pàg. 5-22. DOI: 10.18273/revint. ISSN: 0120-419X.
• Zeidler, Eberhard. Nonlinear Functional Analysis and its Applications (en anglès). Springer, 1990. ISBN 978-1-4612-0981-2. 

Enllaços externs

• «Adolf Hammerstein». Kieler Gelehrtenverzeichnis. [Consulta: 13 maig 2021]. (alemany)