Adolf Bastian

Adolf Bastian

Biografia
Naixement	(de) Philipp Wilhelm Adolf Bastian 26 juny 1826 Bremen (Alemanya)
Mort	2 febrer 1905 (78 anys) Port-of-Spain (Trinitat i Tobago)
Sepultura	Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 21 Wst. 153/154
Director de museu
Dades personals
Formació	Bremen Gymnasium ^(en) (–1845) Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Jena Universitat de Heidelberg
Activitat
Camp de treball	Etnografia
Ocupació	antropologia
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín Museu Etnològic de Berlín
Membre de	Berlin Geographical Society ^(en) (president) (1868–) Berlin Society for Anthropology, Ethnology, and Prehistory ^(en) Corps Saxonia Jena ^(en) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Influències	Carl Jung, Joseph Campbell, Franz Boas
Influències en	Johann Gottfried Herder
Nom de ploma	Plato III
Obra
Obres destacables (1869) Zeitschrift für Ethnologie ^(en)
Localització dels arxius	Berlin-Dahlem Museum Centre ^(en) Museum für Naturkunde Berlin, Archive ^(en) [ MfN, HBSB, ZM S II Mappe B I Bastian]
Premis
Orde de l'Àguila Roja, 2a classe

Adolf Bastian (Bremen 1826 – Port of Spain 1905) va ser un antropòleg i etnògraf alemany.^[1] Va crear la revista científica Zeitschrift für Ethnologie el 1868 i el seu trebal va formar la base del Museu Etnològic de Berlín (Museum für Völkerkunde).^[1] Va ser un dels primers a estudiar científicament els mètodes curatius primitius, a partir dels treballs de camp a la Guiana Britànica.^[2]

La psicologia del fin de siècle (segle xix-xx) li deu la teoria sobre l' Elementargedanke o «idea elemental». Va postular la idea de l'existència d'un suposat «inconscient col·lectiu», una idea que que també és troba en les obres de Friedrich Nietzsche (1844-1900).^[3] Defensava la idea de la «unitat psíquica de la humanitat»: totes les poblacions humanes tindrien la mateixa capacitat mental i les diferències culturals s'han d'explicar per accidents històrics.^[4] Aquesta va inspirar la teoria de l'arquetip de Carl Jung (1875-1961). Les idees de Bastian van influir en l'antropòleg Franz Boas, Bronisław Malinowski i la mitologia comparada de Joseph Campbell.^[5][6]

Ha escrit més de dos-cents articles i llibres. Per a una bibliografia més extensiva vegeu: «Adolf Bastian» (en anglès, alemany). Internet Archive. [Consulta: 17 agost 2022].

Referències

1. «Adolf Bastian». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 17 agost 2022].
2. Planella i Ribera, Jordi; Vilanou i Torrano, Conrad. «Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social». Història de l'educació social. Universitat Oberta de Catalunya, s.d. [Consulta: 17 agost 2022].
3. Duch, Luis. Mite i interpretació. Aproximació a la logomítica II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 89. ISBN 84-7826-689-5. 
4. López, Didac. «Leslie White i el neoevolucionisme». Llibertat Cat, 23-11-2016. [Consulta: 17 agost 2022].
5. Campbell, Joseph. The masks of God. Primitive mythology. Rev. ed. Nova York: Penguin Compass, 2008. ISBN 978-1-4395-0891-6. «Jung's idea of the «archetypes» is one of the leading theories, today, in the field of our subject. It is a development of the earlier theory of Adolf Bastian…» 
6. «Adolf Bastian» (en anglès). Encyclopædia Britannica.

Bibliografia

• Buchheit, Klaus Peter. Die Verkettung der Dinge : Stil und Diagnose im Schreiben Adolf Bastians [La concatenació de les coses: estil i diagnòstic als escrits d'Adolf Bastian] (en alemany). Münster: Lit, 2005. ISBN 3-8258-8741-3. 

• Buchheit, Klaus Peter; Koepping, Klaus Peter. «Adolf Philipp Wilhelm Bastian». A: Hauptwerke der Ethnologie. Stuttgart: A. Kröner, 2001. ISBN 3-520-38001-3. 

• Buchheit, Klaus Peter: "The Concatenation of Minds" (an essay on Bastian's conception of lore), in: Rao/Hutnyk (Hg.) "Celebrating Transgression. Method and Politics in Anthropological Studies of Culture", Berghahn Oxford New York 2006:211–224

• Buchheit, Klaus Peter: The World as Negro and déjà vue (an essay on Adolf Bastian and the self-deconstructing infringements of Buddhism, jargon, and racism as means of intercultural diagnosis), in: Manuela Fischer, Peter Bolz, Susan Kamel (eds.), Adolf Bastian and his universal archive of humanity. The origins of German anthropology. Georg Olms Verlag, Hildesheim, Zürich, Nova York, 2007:39–44

• Koepping, Klaus-Peter (1983) Adolf Bastian and the Psychic Unity of Mankind: The Foundations of Anthropology in Nineteenth Century Germany. St. Lucia: University of Queensland Press.

• Tylor, Edward B. «76. Professor Adolf Bastian: Born June 26, 1826; Died February 3, 1905 (Obituari)». Man, 5, 1905, pàg. 138–143. ISSN: 0025-1496.