Acet

Acet (en grec antic: Ἀκοίτης, llatí: Ăcœtēs, que significa 'company de llit')[1] era el fill d'un pobre pescador de Meònia que servia c

Acet
Infotaula personatgeAcet
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Acet (en grec antic: Ἀκοίτης, llatí: Ăcœtēs, que significa 'company de llit')[1] era el fill d'un pobre pescador de Meònia que servia com a pilot en una nau de pirates tirrens (raó per la qual també era anomenat Acet el pirata). La nau en la qual anava va arribar a Naxos i alguns mariners hi van trobar un noi molt bell, adormit, i el van portar al vaixell sense despertar-lo. Acet va reconèixer que era el déu Bacus, i va intentar dissuadir els seus companys que no s'emportessin el noi, però els altres mariners no li van fer cas i se'l van endur. Quan ja eren en alta mar, el noi es va despertar i va exigir que el tornessin a Naxos. Els mariners li van prometre que ho farien, però no van complir la seva promesa. Aleshores Bacus se'ls va revelar en tota la seva majestat i glòria: la mar del voltant de la nau es va transformar en vi arremolinat mentre Bacus se'ls presentava coronat de pàmpol i raïm, agafant amb una mà el tirs i enrevoltat de panteres i tigres. La bogeria va arrabassar el seny dels mariners, que van saltar per la borda a la mar. Al tocar l'aigua, es van transformar en dofins. Només Acet es va salvar. Va tornar a Naxos amb el déu Bacus, on es va iniciar en el culte de la divinitat i en va ser sacerdot.[2]

Gai Juli Higí (llatí: Hyginus Mythographus) conta la seva història a la faula 134 («Els tirrens») de les seves Fabulae, encara que la versió que explica és lleugerament diferent:

TYRRHENI ELS TIRRENS
Hyginus Mythographus, Fabulae, Fabula CXXXIV. Font: Bibliotheca Augustana. Excerpta ex Hygini genealogiis, uolgo fabulae
(1) Tyrrheni, qui postea Tusci sunt dicti, cum piraticam facerent, Liber pater impubis in nauem eorum conscendit et rogat eos ut se Naxum deferrent, qui cum eum sustulissent atque uellent ob formam constuprare, Acoetes gubernator eos inhibuit, qui iniuriam ab eis passus est. 1. Quan els tirrens, que posteriorment s'han anomenat tuscos, és a dir, etruscos, es dedicaven a la pirateria, vet ací que el pare Líber, encara impúber, va pujar a llur nau i els va pregar que el portessin a Naxos. Quan ja l'hi portaven, i volent cometre estupre amb ell a causa de la seva bellesa, vet ací que l'Acet, el pilot, els ho va impedir, i per això va sofrir llurs injúries.
(2) Liber ut uidit in proposito eos permanere, remos in thyrsos commutauit, uela in pampinos, rudentes in hederam; deinde leones atque pantherae prosiluerunt. 2. El pare Líber, veient que romanien en llur intenció, va canviar els rems en tirsos, les veles en pàmpols i el cordam de la nau en heura; tot seguit, van aparèixer, saltant a dins la nau, lleons i panteres.
(3) qui ut uiderunt, timentes in mare se praecipitauerunt; quod et in mari in aliud monstrum transfigurauit, nam quisquis se praecipitauerat in delphini effigiem transfiguratus est, unde delphini Tyrrheni sunt appellati et mare Tyrrhenum est dictum. 3. Quan els mariners ho van veure, van saltar, plens de por, a dins la mar i un cop dins ella, el pare Líber els va transformar en una mena de bèsties, perquè, qualsevol que hagués saltat per la borda, es va transformar en un dofí i per això els dofins es diuen tirrens i la mar[on els mariners van saltar per la borda], Mar Tirrena.
(4) numero autem fuerunt duodecim his nominibus, Aethalides Medon Lycăbas Libys Opheltes Melas Alcĭmĕdon Epopeus Dictys Simon Proreus et Acoetes; hic gubernator fuit, quem ob clementiam Liber seruauit. 4. Els mariners eren en total dotze en nombre i es deien així: Etàlides, Medó, Lícab, Libi, Ofelt, Melas, Alcimedont, Epopeu, Dicti, Simó, Proreu i Acet. Aquest darrer era el pilot que el pare Líber va salvar, mogut per la clemència.
La traducció del text llatí al català s'ha fet expressament per a aquest article de la Viquipèdia a partir de la versió llatina de la Bibliotheca Augustana.

Referències

  1. ↑ La catalanització d'aquest nom és Acet o Acetes, i no pas Acoetes.
  2. ↑ Smoth, William (ed.). «Acoetes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 13 juliol 2026].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.