Accidents Polipoètics

Infotaula d'organitzacióAccidents Polipoètics
Dades
Tipuscol·lectiu artístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata

Accidents Polipoètics fou un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964-2017) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) que combina poesia, performance i humor.

Història

Fundat l'any 1991, la seva primera actuació va ser al bar Mirallet de Granollers.[1] Considerats com un dels exponents més creatius de la poesia sonora espanyola.[1] Els seus texts han estat traduïts al català, l'anglès, l'alemany, l'italià i el portuguès.

Han presentat els seus treballs en teatres com el Malic, el Mercat de les Flors, el Sant Andreu Teatre, la sala Beckett, l'Antic Teatre, La Seca Espai Brossa, sala Conservas o el Tantarantana de Barcelona, a les sales Alfil, Suristan i la Sorgona de Madrid. Al Buero Vallejo de Guadalajara, teatre Alameda de Málaga o Joaquín Turina de Sevilla.[2]

Han participat en els festivals de Tàrrega, Castella la Manxa, Granada, Huelva, Huesca, Donosti, Actual de Logroño, Fest i Zemos de Sevilla, Encontre Internacional de Performance de Palma, i en festivals internacionals de teatre i poesia, com en el Poliphonix de París, en el festival de poesia de Berlín i Porto, al Cosmopoética de Còrdova, en el festival de Bucaramanga (Colòmbia), en el festival Ex-Teresa la Antigua i en la Casa del Lago (tots dos a Mèxic DF), o en la Setmana de poesia de Barcelona.[3]

Així mateix, han col·laborat en dos espectacles de La fura dels baus ("Manes" el 1997 i "Òbit" l'any 2004), pels que també van redactar la presentació de la seva pàgina Web. Amb les companyies de dansa de Sol Picó ("Razona la vaca") i Xevi Dorcas. O amb Antonio Escohotado i Mil dolores pequeños en la campanya anti-prohibicionista "De la piel pa dentro mando yo". També han col·laborat, junts i en solitari, en el diari El País. I amb els cineastes André Cruz, Luís de la Madrid i Pere Pueyo, en el curtmetratge "Más triste es robar".

Van guanyar un Aplaudiment al premi Sebastià Guasch de 1997, concedit a la Fundació Miró per la seva aportació a les arts para-teatrals,[2] i l'Slam Poetry de Roma, l'any 2007.

Teatre

Pel que fa al vessant teatral, han estrenat sis espectacles:

  • Polipoesía urbana de pueblo (El Mirallet, 1991)[2]
  • Más triste es robar (Teatre Malic, 1995)[2]
  • Pim, pam, pum Lorca (Teatre Malic, 1998)[4]
  • Soltero busca o El cuelgue de los hábitos (Teatre Malic, 2001)[4]
  • Franco ha muerto o Cómo idiotizar a un pollo (Sala Beckett, 2005)[4]
  • Fe, esperanza y Chachachá (Teatre Tantarantana, 2007).[2]
  • Ontología General (Espai Brossa, 2011)
  • Baby Bum (La Seca Espai Brossa, 2013-2014)

Discografia

  • “Polipoesía Urbana De Pueblo” (1995)[5]

Llibres

  • Accidents Polipoètics (poemes traduïts al català) (Ed. Dentro di Me, 1992)
  • Más Triste Es Robar (Ed. Del Khan, 1997)
  • Accidents Polipoètics. Todos tenemos la razón / Accidents Polipoètics. Barcelona: Ediciones de la Tempestad, 2003 (Col·lecció La Tempestad ficción; 06). ISBN 8479489634. 
  • Aforismos, gargarismos y otos ismos (Ed. Arrebato, 2011)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Accidents Polipoètics». Barcelona Poesia 2011. Ajuntament de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 2011-08-20. [Consulta: 27∕8∕2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Accidents Polipoètics». Teatralnet. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 27∕8∕2011].
  3. ↑ «Accidents Polipoètics». CCCB. [Consulta: 8 octubre 2011].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Molner, Eduard «Polipoéticos subversivos» ( PDF) (en castellà). La Vanguardia. Suplement de Cultura, dimecres, 11 maig 2005, pàgs. 24 i 25 [Consulta: 31 octubre 2010]. (continuació a la pàgina 25)
  5. ↑ «Accidents polipoetics – Polipoesia Urbana De Pueblo». Disco GS.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!