Els promotors en foren els enginyers flamencs Joris Prosper Van Verboom i Alejandro de Retz i els germans Antonio i Francisco Montaigu.[2] El seu primer director fou l'italià Mateo Calabro.[3] i fins al 1751 va formar especialment als artillers[4] El seu punt àlgid va venir el 1738 amb la direcció de Pedro de Lucuze,[5] En les ordenances de 1739 es definia que els estudis duraven tres anys, dividits en quatre cursos de nou mesos cadascun, en els que s'estudiaven les matemàtiques pures i mixtes, posant èmfasi en els aspectes d'interès per a la formació dels militars, i en particular, en aquells de més utilitat directa per als enginyers.[4] A més dels enginyers que van fer les construccions militars de tots els regnes d'Espanya, els alumnes d'aquesta acadèmia també van treballar com urbanistes, i van traçar noves ciutats i barris a l'Espanya del segle XVIII
La biblioteca que en restà parla del nivell i amplitud d'interessos de l'Acadèmia. Era formada per 2.030 volums. La meitat en francès, una quarta part en castellà i la resta en llatí, italià i anglès. Una quarta part són dedicats a matemàtica pura. Però també aplega monografies sobre física, mecànica, hidàulica, filosofia natural, astronomia, nàutica i geografia. Cal fer notar que d'aquesta biblioteca en formaven part els 254 volums de les Memoires pour l'Histoire des Scencies (1701-1767) o els 28 volums de l'Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers dirigida per Diderot i D'Alembert.[8]
↑Termes, J., Alcolea, S., Casassas, J. i Lluch, E.. La Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 1991, p. 64-66.
