Inicialment, l'entitat comprenia només tres seccions: Ciències Matemàtiques, Ciències Físicoquímiques i Ciències Biològiques. El seu principal objectiu era estimular la continuïtat del treball científic dels seus membres, el desenvolupament de la investigació brasilera i la difusió de la importància de la ciència com a factor fonamental del desenvolupament tecnològic del país.
Arthur Alexandre Moses va ser un destacat membre de l'entitat. El 1928 va reactivar la publicació periòdica dels Anais da Academia Brasileira de Ciências; va ser reelegit múltiples vegades com a president, al punt de que el 1956 fou designat President Emèrit; i el 1959 va ser l'artífex de l'obtenció de recursos governamentals per a la compra de la seu de l'Acadèmia.
En la dècada del 1960, Carlos Chagas Filho (successor de Moses en la presidència de l'Acadèmia), va obtenir una forta injecció de capital del govern federal, equivalents a 1 milió de dòlars de l'epoca.
La crisi econòmica que el país va viure durant la segona meitat de la dècada del 1980 va significar un greu declivi de la institució. La recuperació financera als noranta i anys 2000, va propiciar la creació de nous programes i una major interacció amb la comunitat científica internacional.