Acacia caven

Acacia caven

Vachellia caven
Branca de l'espècie Acacia caven amb flors i fruits
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	131400014
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Tribu	Acacieae
Gènere	Vachellia
Espècie	Vachellia caven (Molina) Molina
Nomenclatura
Basiònim	Acacia caven
Sinònims	Acacia caven Acacia adenopa Acacia aromatica Acacia cavenia Mimosa caven

Inflorescència

Vista de l'arbre

Fruit

Acacia caven és un arbre o arbust de fulla caduca de la família de les lleguminoses, present a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i el sud de Brasil.

Descripció

Arbre molt espinós, amb branques abundants, i de fullatge semipersistent el qual arriba a perdre totalment a l'hivern. té una forma extensa, creixent fins als 5-6 m d'alçada i brota a la primavera. El seu fullatge presenta un color verd clar de textura fina, i està integrat per fulles compostes bipinnades, alternes, de longitud entre 4 i 5 cm. els seus folíols tenen una longitud aproximada de 0,1 cm. Les seves flors abundants perfumades són globoses, d'aproximadament 1,5 cm de diàmetre. Es disposa en grups de 2 a 3. El seu color és groc brillant. Els fruits són llegums cilíndriques de 5 cm de llarg que presenten un color negre. Posseeix espines de 2 cm de longitud de color blanc.

Distribució i hàbitat

Habita zones de clima mediterrani i estepa càlida, i és capaç de suportar períodes perllongats de sequera. Se'l pot trobar a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i a La Pampa de Rio Grande do Sul (Brasil). Donat el seu ampli rang d'hàbitat existeixen moltes subespècies i varietats. És molt comú a la província argentina d'Entre Ríos, on creix a zones que van estar negades, i desapareix en tornar la forta humitat, a més a més de formar "'espinillares'" (boscos baixos en sòls mal drenats). Se'l pot trobar aïllat o formant aquestes comunitats anomenades "'espinillares'".

Usos

• Funciona bastant bé en el control de la visió.^[1]
• Les flors s'usen com aliment de les ovelles per a produir llana.
• A la Província de Sud Chichas (Tupiza-Bolivia), les fulles i fruits són aliment del bestiar caprí.
• Té un ús ornamental.
• Les flors són matèria primera en perfumeria.^[2]
• Les beines de les llavors s'usen per a obtenir tanins.
• La fusta s'usa com a combustible i per a postes de tancats. Fa un molt bon carbó vegetal.

Taxonomia

Acacia caven va ser descrita per Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale del Chili 163–164, 299. 1810.^[3]

Etimologia

• Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.^[4] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").^[5]
• caven: epítet específic.

Varietats

• Acacia caven (Molina) Molina var. caven
• Acacia caven var. dehiscens Ciald.
• Acacia caven var. microcarpa (Speg.) Ciald.
• Acacia caven var. stenocarpa (Speg.) Ciald.

Sinonímia

• Acacia cavenia Hook. & Arn.
• Mimosa caven Molina
• Mimosa cavenia Molina^[6]

Referències

1. FAO
2. University of Uruguay
3. «Acacia caven». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 abril 2013].
4. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
5. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2. 
6. «Acacia caven» a The Plant List. Data consulta: 20 de desembre de 2013.

Bibliografia

1. Báenz, Juan R. 1956. LA VEGETACIÓN DEL PARQUE PROVINCIAL "GRAL. SAN MARTÍN". Memorias del Museo de Entre Ríos. Argentina
2. Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (editors) Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba.
3. Burkart, A. E. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. E. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Ríos. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, Buenos Aires.
4. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
5. López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45–70.
6. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
7. Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
8. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.
9. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• A. caven a Chileflora.
• Acacia caven Imatges.
• A. caven a Enciclopedia de la Flora Chilena.

Referències