Abigail de Paiva Cruz nasqué a la parròquia de Cedofeita, Porto, el 28 d'abril del 1883, filla de Teresa de Castro i Paiva, nascuda a Namibe, i d'Albí José da Cruz, nascut a Fajozes, tots dos de famílies burgeses i progressistes.[1][2] Son pare va morir quan ella tenia 4 anys, i sa seva mare li proporcionà una formació exquisida des de molt jove fins a l'edat adulta, tot i no ser habitual llavors que les dones s'instruïssen en medicina, dret o en art.[3]
Formació artística
Contràriament a les normes de l'època, Abigail de Paiva entrà en l'Acadèmia de Belles arts de Porto, fou deixebla del pintor João Marques de Oliveira i de l'escultor António Teixeira Lopes. Visitava l'antic Museu Nacional de Belles arts, hui Museu Nacional d'Art Antic en companyia el pintor Carlos Bonvalot i del professor d'anatomia artística de l'Acadèmia de Belles arts de Lisboa, Henrique de Vilhena.[4][5] En acabar els estudis, Abigail de Paiva Cruz va decidir continuar la formació en Belles arts a París.[6]
Durant la seua estada a l'estat francés, en els anys de la Belle Époque, Abigail forjà amistat amb pintors, escriptors, músics com ara l'escriptor Alphonse Métérié, que va conéixer el 1910.[7] El 1910, Abigail de Paiva comença a experimentar amb nous mitjans, amb quadres a l'oli, estàtues d'estil naturalista i brodats i randes amb motius portuguesos teixits a l'estil de Flandes.[8]
Exposicions i carrera artística
Article sobre l'exposició d'Abigail de Paiva en la Lliga Naval, a Lisboa,Ilustração Portugueza, núm. 734, p.18, 15 de març del 1920
Davant l'amenaça de la Primera Guerra Mundial a França, torna a Portugal, i al març de 1914 fa la seua primera exposició individual al Palácio de Cristal de Porto, amb quaranta-quatre pintures.[9]
Més tard, va realitzar exposicions en el Saló Bobone de Lisboa (1917), i donà l'import de les vendes a l'organització Cruzada das Mulheres Portugueses, dirigida per la primera dama Elzira Dantas Machado i les sufragistesAna de Castro Osório, Ana Augusta de Castilho, Antónia Bermudes i Maria Benedita Mouzinho d'Albuquerque de Faria Pinho.[10][11][12] També exposà el 1925 a la casa Fast de París, i a Madrid.[13][14] Va aparèixer ressenyada en publicacions portugueses de l'època, com ara O Século, O Ocidental,[15]ABC,[16]Terra Portuguesa,[17]Ilustração Portugueza, Ecco Artístico, la revista lusobrasilera Atlântida i l'espanyola Blanco y Negro.[18][19][20][21] L'escriptora Sara Beirão li dedicà un article en la Vida Feminina, elogiant el seu treball artístic en l'art de la randa i el seu reconeixement internacional.[22]
Activisme social i feminisme
Abigail de Paiva va obrir una escola de randa a Lisboa, amb l'objectiu de secundar no sols les arts més tradicionals, sinó també de proporcionar instrucció en l'ofici a les dones, perquè tinguessen independència financera. Gràcies a aquesta iniciativa, la revista Portugal Feminine la convidà a crear en les seues pàgines un curs d'aprenentatge sobre randa i teixit de ganxo per als seus subscriptors.
Fou convidada a incorporar-se al Consell Nacional de Dones Portugueses per la seua vicepresidenta, Sara Beirão.[23] Aquesta organització feminista estava liderada per la sufragista i metgessa Adelaide Cabete. Al costat de la pintora Emília dos Santos Braga, fou secretària (1936 - 1937) i presidenta de la comissió d'Art (1938). Durant aquest període, col·laborà intensament amb escriptors, artistes, professors, metges i altres activistes feministes per a millorar les condicions de vida i reivindicar els drets de les dones a Portugal. Dins del moviment, treballà sobretot al costat de les escriptores Anita Patrício, Beatriz Arnut, Branca de Gonta Colaço i la pintora Eduarda Lapa.
Mort
Abigail de Paiva Cruz va morir el 8 d'octubre del 1944, a l'edat de 61 anys, a la seua casa, a la parròquia de São Sebastião da Pedreira, a Lisboa. Mai es va casar ni va tenir fills. Fou soterrada al cementeri d'Agramonte, a Porto, on tenia una tomba familiar.[24]
