En 1300 es va fundar Bilbao en part dels terrenys dels elizates de Begoña i Abando, que va perdre el barri de Bilbo Zaharra, però va conservar la major part de la seva extensió, fins al segle xix.
Al segle xviii, Abando era l'elizate amb major població de Biscaia ("351 focs" i "2.100 persones de comunió", segons la Historia General de Vizcaya, escrita en 1793 per Juan Ramón de Iturriza y Zabala). Aquesta població es repartia en caserius dispersos dedicats a l'agricultura i ramaderia. Els únics nuclis de població densa es trobaven en les proximitats de Bilbo Zaharra, el convent imperial de San Frantzisko i les drassanes situades a la vora de la Ria. Constava de les barriades de Bilbo Zaharra, Ibarra, Mena-Urizar-Larraskitu, Elejabarri, Olabeaga, Zorrotza i Ibaizabal.
La falta d'espai per a l'expansió de la creixent capital biscaïna va propiciar que en 1870 una part d'Abando fos annexionada per Bilbao. El gran eixample de Bilbao es va realitzar a partir de 1876 a terrenys d'Abando, per la qual cosa l'actual centre de la ciutat de Bilbao s'assenta en el que antigament va ser terreny d'Abando. L'annexió de la resta d'Abando es va produir en 1890.
Els districtes bilbains 6, 7 i 8, Abando, Errekalde i Basurto-Zorrotza respectivament, s'assenten sobre el que era antigament el municipi d'Abando.
El més famós vilatà de l'antic Abando va ser Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc i pare del nacionalisme basc, que va néixer en aquest elizate quan encara era un municipi independent i va viure el canvi que va suposar l'annexió i l'expansió de Bilbao.
Evolució demogràfica (1987-2005)
Anys
Població
1987
57.006
1988
58.127
1989
58.255
1990
58.504
1991
55.243
1992
55.285
1993
56.203
1994
55.969
1995
55.658
1996
52.828
1997
52.795
1998
53.307
1999
53.010
2000
52.818
2001
52.648
2002
52.403
2003
52.218
2004
51.794
2005
51.696
Transport
Autobusos
Bilbobus: Parades de Plaça Circular i Plaça Moyúa; connexió amb tots els altres districtes; línies per Abando:
.svg){kind=small}
