Abadia de Landévennec

Infotaula edifici Abadia de Landévennec
(2012)
Dades
Tipus	Abadia i organització
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Landévennec (Bretanya)
48° 17′ 26″ N, 4° 16′ 00″ O
Monument històric catalogat
Data	26 maig 1992
Identificador	PA00090040
Activitat
Visitants anuals	26.080 (2017)

Les ruïnes

L'abadia de Saint-Guénolé de Landévennec fou un establiment religiós a la comuna de Landévennec al departament de Finistère. Hauria estat fundada al segle v per sant Guénolé, el que la fa una de les més antigues i importants de Bretanya. El seu nom ve del bretó "lan" (monestir) de Vennec (Guénole).

Guénolé s'hi va establir el 482, primer a l'illa de Tibidy i el 485 al lloc de Landévennec. Segons la tradició Gradlon Meur el va fer bisbe de Quimper. El 818 a petició de Lluís el Pietós va adoptar la regla de sant Benet en comptes de la regla escocesa que emprava fins aleshores. Des de 884 va patir els atacs dels normands que la van destruir el 913 però els monjos van poder emportar-se els manuscrits i la van refundar a Montreuil. L'abat Joan, sabent que els bretons aspiraven a lliurar-se del domini normand, va aconseguir que el príncep Alan, fill del comte de Poher Matuédoi, i net d'Alan el Gran, que estava refugiat a Anglaterra a la cort del rei saxo Athelstan, agafés la direcció del moviment d'alliberament; Alan va desembarcar a Bretanya i va derrotar els normands a Dol (Bretanya) i a Saint-Brieuc (936) i es va apoderar de Nantes; els normands van abandonar la regió que avui dia és el departament del Loira Atlàntic i Alan conegut a la història com Alan II Barbitorte, fou reconegut com a duc de Bretanya (937). A la meitat del segle xi es va construir l'església abacial i es va començar a compilar el cartulari de Landévennec (Quimper, biblioteca municipal)

L'abadia s'havia agregat a la Societat de Bretanya, i quan aquesta fou dissolta per un breu del papa datat el 8 de novembre de 1627 les seves propietats van ser agregades a la congregació de Saint Maur per orde del papa Urbà VIII datada el 28 de setembre de 1628. El 1793, l'abadia benedictina, que només tenia 4 monjos, fou abandonada i després venuda com a bé nacional. Va canviar de propietari sis vegades al curs del segle xix. Fou declarada monument històric el 26 de maig de 1922. El 1958 fou recuperada per una nova comunitat benedictina que va construir nous edificis i es va afiliar a la congregació de Subiaco. Les ruïnes de l'antiga abadia es poden visitar.

Llista d'abats

Nom	Període	Nom llatí al cartulari
Sant Guénolé	490(?)-532	Sanctus Uuingualocus
sant Judulus	(vers 520)	Citat també per Albert el Gran
Sant Gwenaël	532-590	Sanctus Guenhael
		Matmunuc
		Segneu
		Aelam
		Gurdistin
		Iohan
		Clemens
		Clemens
		Clemens
		Iohan
		Gulohet
		Cadnou
		Blenvilet
Elisuc	1047-1055	Elisuc
Kyllai	1056-1085	Kyllai
Justí		Justinus
Guillem		Guilhelmus
		Lancelinus
		Orscandus
		Elimarius
Gradlon		Gradlonus
		Riuuallonus
		Gradlonus de plebe Sancti Eneguorii de pago Cap Cavall
Jacob		Iacobus
		Rivalonus
		Tadic
		Rivallonus de Ploemergat
		Rivallonus de Treles
Bernat		Bernardus
		Riocus
		Johannes dictus porcus
		Eudo Gormon de Leon
		Alanus Piezresii
		Armaelus de Villanova apud Languern
		Alanus de Doulas

Bibliografia

• Frère Marc Simon, Annie Bardel, Roger Barrie, Yves-Pascal Castel, Jean-Luc Deuffic, P. Jean de la Croix Robert, Auguste Dizerbo, Job An Irien i Bernard Tanguy "L'Abbaye de Landévennec de saint Guénolé à nos jours", Ed. Ouest-France, 1985, ISBN 978-2-85882-835-7
• Père Marc Simon, "Saint Guénolé et l'abbaye de Landévennec", éditions Gisserot, 1997.
• Abat Henri Poisson, Histoire de Bretagne Éditions Breiz, 6a edició 1975
• Minihi Levenez et Chrétiens-Medias Sillons et sillages en Finistère, any 2000, ISSN 1148-8824