L'aïllament representa una de les diverses mesures que es poden adoptar per implementar el control de la infecció. Es tracta d'una prevenció de la propagació de malalties contagioses d'un pacient a altres pacients, a professionals de la salut i a visitants, o de persones alienes a un pacient en particular (aïllament invers). Existeixen diverses formes d'aïllament, en algunes de les quals es modifiquen els procediments de contacte i en altres en què el pacient es manté allunyat de totes les altres.
L'aïllament s'utilitza més quan un pacient té una malaltia vírica o bacteriana contagiosa (transmissible de persona a persona).[1]
S'utilitzen equips especials segons les diverses formes d'aïllament. Aquests solen incloure equips de protecció individual (bata, màscara i guants) i controls d'enginyeria (sales de pressió positiva, sales de pressió negativa, equips de flux d'aire laminar i diverses barreres mecàniques i estructurals).[2] Es poden construir sales d'aïllament dedicades als hospitals o es poden designar unitats d'aïllament temporals en unes instal·lacions enmig d'una emergència epidèmica.
En alguns casos, sobretot en epidèmies, pot ser de gran utilitat l'aïllament domiciliari.[3] En aquests casos parlen sovint de distanciació social per tota la situació d'aïllament d'una població i de les conseqüències socials d'aquestes mesures.[4]
Referències
Vegeu també
