PROFILBARU.COM

54
Fitxa
Direcció	Mark Christopher
Protagonistes	Ryan Phillippe; Salma Hayek; Neve Campbell; Mike Myers; Breckin Meyer; Heather Matarazzo; Lauren Hutton; Michael York; Sherry Stringfield; Sela Ward; Ellen Albertini Dow; Mark Ruffalo; Noam Jenkins; Skipp Sudduth; Daniel Lapaine; Erika Alexander; Domenick Lombardozzi; Kohl Sudduth; Lorri Bagley; Arthur J. Nascarella; Michael Pitt; Cindy Crawford; Heidi Klum; Donald Trump; Art Garfunkel; Peter Bogdanovich; Valerie Perrine; Sheryl Crow; David Elliott; Beverly Johnson; James Earl Carter; Frederique van der Wal; Cameron Mathison
Producció	Richard N. Gladstein i Dolly Hall
Guió	Mark Christopher
Música	Marco Beltrami
Fotografia	Alexander Gruszynski
Muntatge	Lee Percy
Productora	Miramax Films
Distribuïdor	Miramax Films, Netflix i Hulu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1998
Durada	93 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema LGBT
Lloc de la narració	Nova Jersey i Nova York
Època d'ambientació	dècada del 1980

54 és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark Christopher l'any 1998.^[1]

El 2008, es va projectar una versió pirata del tall del director a l'Outfest, la qual cosa va generar interès pel seu llançament.^[2] El 2015, Christopher i Miramax van estrenar una nova edició de la pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Berlín, amb 45 minuts de material original restaurat i 30 minuts de nova gravació d'estudi eliminats.^[2]

Basada en dos curtmetratges que va fer Mark Christopher, Miramax Films va convèncer Christopher perquè dirigís el llargmetratge sobre Studio 54. Havia passat cinc anys investigant sobre el club i el període mentre treballava en un guió. Miramax va comprar un guió parcial el 1995 i va desenvolupar el guió amb el cineasta durant més d'un any.^[3]

La pel·lícula va rebre crítiques gairebé pobres, però va ser un èxit comercial, amb una recaptació de 16 milions de dòlars ^[4] i un pressupost estimat de 13 milions de dòlars.Mike Myers, en el seu primer paper dramàtic seriós, va obtenir de les poques crítiques positives pel seu paper a la pel·lícula.^[5]^[6]^[7] El paper va ser l'única incursió de Myers en el drama fins a Maleïts malparits del 2009 i Bohemian Rhapsody del 2018.

Argument

A finals dels anys 70, el ric empresari Steve Rubell fa arreglar un estudi de televisió abandonat, situat a Manhattan, en un night club batejat com a Studio 54. El local esdevingué ràpidament un lloc clau de la vida nocturna novaiorquesa.

Shane O'Shea té 19 anys i prové d'una família obrera d'una petita localitat de Nova Jersey, que es retroba a Nova York i hi descobreix l'univers del luxe, la luxúria i la decadència…

Repartiment

Ryan Phillippe: Shane O'Shea
Salma Hayek: Anita
Neve Campbell: Julia Black
Mike Myers: Steve Rubell
Sela Ward: Billie Auster
Daniel Lapaine: Marc el porter
Erika Alexander: Ciel
Mark Ruffalo: Ricko
Ron Jeremy: Ron
Sean Sullivan: Andy Warhol
Michael York: Ambaixador
Lauren Hutton: Liz Vangelder
Breckin Meyer: Greg Randazzo
Sherry Stringfield: Viv
Ellen Albertini Dow: Disco Dottie
Cameron Mathison: Atlanta
Noam Jenkins: Romeo
Heather Matarazzo: Grace O'Shea
I també, en papers petits, Sheryl Crow, Cindy Crawford, Heidi Klum, Donald Trump, Art Garfunkel i Peter Bogdanovich.

Referències

↑ Holden, Stephen. «'54': As in Studio». archive.nytimes.com, 28-08-1998. [Consulta: 20 novembre 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 Lattanzio, Ryan; Lattanzio, Ryan. «How ’54: The Director’s Cut’ Was Resurrected From 1998 Disaster to New Gay Cult Classic» (en anglès). Indiwire.com, 09-07-2015. [Consulta: 19 novembre 2022].
↑ Biskind, Peter. Down and Dirty Pictures: Miramax, Sundance, and the Rise of Independent Film (en anglès). Simon and Schuster, 2004, p. 293–294, 322. ISBN 978-0-684-86259-0.
↑ «54». boxofficemojo.com. [Consulta: 20 novembre 2022].
↑ Jordan, Louis. «54 Bombed in 1998. Now It's Been Resurrected as a Cult Gay Classic.» (en anglès americà). vulture.com, 2015. [Consulta: 20 novembre 2022].
↑ LaSalle, Mick. «'70s Glitz Is About All That Sparkles in `54'» (en anglès americà). sfgate.com, 28-08-1998. [Consulta: 20 novembre 2022].
↑ O’Sullivan, Michael. «'54' (R)». washingtonpost.com, 1998. [Consulta: 20 novembre 2022].