PROFILBARU.COM

469 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	469 aC (cdlxix aC)
Islàmic	1124 aH – 1123 aH
Xinès	2228 – 2229
Hebreu	3292 – 3293
Calendaris hindús	-413 – -412 (Vikram Samvat); 2633 – 2634 (Kali Yuga)
Persa	1090 BP – 1089 BP
Armeni	-
Rúnic	-218
Ab urbe condita	285
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
	490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC
Anys
	472 aC 471 aC 470 aC - 469 aC - 468 aC 467 aC 466 aC

L'any 469 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Prisc i Celiomontà, o de vegades, any 285 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 469 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

L'illa de Naxos que forma part de la Lliga de Delos, se'n vol separar, però Atenes ho impedeix. Atenes envia una flota per assetjar-la, i més endavant hi enviarà 500 clerucs (colons).^[2]
Leotíquides, rei d'Esparta, subornat pels alèvades, una família poderosa de Tessàlia, és portat a judici i deposat. Puja al tron Arquidam II, fill de Zeuxidam i net de Leotíquides.^[3]

Tit Numici Prisc i Aulus Virgini Tricost Celiomontà són elegits cònsols a Roma. Numici Prisc va combatre contra el poble dels volscs amb èxit i va conquerir alguna de les ciutats d'aquest poble. Amb el seu col·lega, va fer una incursió al territori dels sabins en represàlia per un atac contra territori romà.^[4]^[5] Tricost Celiomontà va lluitar també contra els eques als que finalment va poder derrotar gràcies a la valentia dels seus soldats, tot i que l'exèrcit romà gairebé estava destruït per una negligència seva.^[6]

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 98
↑ ^3,0 ^3,1 Heròdot. Històries, VI, 71, 72
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita II, 63
↑ Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία IX,56
↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 70
↑ Tan Koon San. Dynastic China: an elementary history. Kuala Lumpur: The Other Press, 2014, p. 53. ISBN 9789839541885.