PROFILBARU.COM

458 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	458 aC (cdlviii aC)
Islàmic	1113 aH – 1112 aH
Xinès	2239 – 2240
Hebreu	3303 – 3304
Calendaris hindús	-402 – -401 (Vikram Samvat); 2644 – 2645 (Kali Yuga)
Persa	1079 BP – 1078 BP
Armeni	-
Rúnic	-207
Ab urbe condita	296
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
	480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC
Anys
	461 aC 460 aC 459 aC - 458 aC - 457 aC 456 aC 455 aC

L'any 458 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Rútil i Augurí o, de vegades, any 296 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 458 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.^[1]

Esdeveniments

Èsquil guanya el primer premi a les Dionísies al presentar la trilogia anomenada l'Orestea, formada per Agamèmnon, Les Coèfores i Les eumènides.^[2]
Plistòanax, encara menor d'edat, succeeix a Plistarc al regne d'Esparta. A l'expedició espartana en ajut dels doris contra els focis de l'any següent, el 457 aC, el seu oncle Nicomedes fill de Cleombrot va ser el cap militar efectiu, i Plistòanax de fet només l'acompanyava, segons diu Tucídides.^[3]

Els romans vencen els eques en la batalla del Mont Algidus. Luci Quint Cincinnat és nomenat dictador per conduir aquesta batalla.
Elegits cònsols a Roma Gai Nauci Rútil i Marc Papiri Carventà, que segurament devia morir a l'inici del seu mandat. Va se nomenat cònsol sufecte Luci Minuci Esquilí Augurí. Gai Nauci Rútil va fer la guerra amb èxit als sabins mentre el seu col·lega Esquilí Augurí va ser derrotat pels eques. Rutil va haver de tornar a Roma per nomenar dictador a Luci Quint Cincinnat.^[4]

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Carles Riba «Notícia preliminar», a: Èsquil. Tragèdies vol. III: Les Eumènides. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1934, p.132-135
↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 107
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 52; III, 25-26, 29
↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 132