40 d'Eridà

40 d'Eridà
Tipus	sistema estel·lar triple
Constel·lació	Eridà
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	5,0361 pc [1]
Radi	0,81 R☉
Magnitud absoluta	5,93
Paral·laxi	198,5657 mas[1]
Moviment propi (declinació)	−3.421,429 mas/a [1]
Moviment propi (ascensió recta)	−2.240,519 mas/a [1]
Velocitat radial	42,278 km/s[2]
Ascensió recta (α)	4^h 15^m 17.5992^s[3]
Declinació (δ)	-8° 21' 19.008''[3]
Lluminositat	0,46 lluminositats solars
Format per	40 Eridani 40 Eridani B 40 Eri C
Catàlegs astronòmics
CCDM J04153-0739ABC (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) ADS 3093 ABC (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) IDS 04108-0749 ABC (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) WDS J04153-0739A,BC (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) PMSC 04107-0748 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) 40 Eri (Nomenclatura de Flamsteed) ο² Eri (nomenclatura de Bayer) GJ 166 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)

40 d'Eridà (40 Eridani), també conegut com a Òmicron² d'Eridà o Keidar, de la paraula àrab qayd, cloves (d'ou)) és un sistema triple d'estrelles a menys de 16,5 anys llum de distància de la Terra. És en la constel·lació d'Eridà. L'estrella principal del sistema, 40 d'Eridà A, és fàcilment visible a simple vista. La parella de 40 d'Eridà B/C van ser descobertes el 31 de gener de 1783 per William Herschel.^[4] En efecte, es va observar novament per Friedrich Georg Wilhelm Struve el 1825 i per Otto Wilhelm von Struve el 1851.^[5][6] El 1910, es va descobrir que encara que el component B era una estrella dèbil, era de color blanc. Això significava que havia de ser una estrella petita, de fet es tractava d'una nana blanca, el primer descobert.^[7]

Referències

1. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
2. «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
3. «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
4. Catalogue of Double Stars, William Herschel, Philosophical Transactions of the Royal Society of London 75 (1785), pp. 40–126^{, p. 73}
5. The orbit and the masses of 40 Eridani BC, W. H. van den Bos, Bulletin of the Astronomical Institutes of the Netherlands 3, #98 (8 de juny, 1926), pp. 128–132.
6. Astrometric study of four visual binaries, W. D. Heintz, Astronomical Journal 79, #7 (July 1974), pp. 819–825.
7. White Dwarfs, E. Schatzman, Amsterdam: North-Holland, 1958.^{, p. 1}

Viccionari