24a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

Infotaula unitat militar24a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva3 d'abril de 1937
Dissolució17 de gener de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsMiguel Gallo Martínez
Miguel García Vivancos
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 24a Divisió va ser una de les divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les brigades mixtes. Al llarg de la contesa la unitat va estar desplegada en els fronts d'Andalusia, Madrid, Aragó i Segre, prenent part en algunes de les principals batalles.

Historial

Va ser creada el 3 d'abril de 1937,[1] com una reserva de l'Exèrcit del Sud. Durant les setmanes prèvies la divisió s'havia estat organitzant a Alcaracejos, entorn de la 25a Brigada Mixta.[2] Al juny va passar a integrar-se en el IX Cos d'Exèrcit.[3]

El comandament de la unitat va ser assumit pel comandant Miguel Gallo Martínez,[4] antic cap de la 6a Brigada Mixta. La 24a divisió es va traslladar posteriorment al front del Centre i va prendre part en la batalla de Brunete,[5] atacant al sud de Madrid. Poc després va ser enviada d'urgència al front de Terol, on participaria en la detenció de la contraofensiva franquista sobre el sector d'Albarrasí,[6][n. 1] al juliol 1937. També va prendre part en la segona fase de la batalla de Belchite.[8] El 15 de novembre de 1937 el comandant Gall va passar a manar el X Cos d'Exèrcit,[9] i fou substituït pel major de milícies Miguel Yoldi Beroiz. Per a llavors la unitat tenia la seva caserna general a Lagata.[10] Durant els següents mesos la 24a Divisió va romandre al front d'Aragó, sense intervenir en operacions militars de rellevància.

Al març de 1938, quan es va produir l'ofensiva franquista en el front d'Aragó, la divisió va ser incapaç de resistir l'impacte de l'atac enemic i va emprendre una retirada desorganitzada. Pel que sembla, segons assenyala Hugh Thomas, s'hauria quedat sense municions.[11] La divisió va ser dissolta el 12 de març, si bé seria recreada novament el 19 de març amb les brigades mixtes 143a, 19a i 104a. El comandament seria lliurat al major de milícies Antoni Ortiz Ramírez,[12] antic comandant de la 25a Divisió anarquista. Després del final de les ofensives franquistes la 24a Divisió va establir les seves posicions defensives entorn del riu Segre. La seva caserna general es va establir a Artesa de Segre.[13]

Al començament de juliol el major de milícies Ortiz va abandonar el comandament de la unitat, fugint a França; això va provocar que el seu substitut, el major de milícies Miguel García Vivancos, donés ordre de capturar-lo i afusellar-lo.[14] Durant la resta de l'any la 24a Divisió no va intervenir en operacions de rellevància. A la fi de 1938 es trobava sota el comandament del major de milícies Hermenegildo Roca Oliver.[15] Enquadrada en el XXIV Cos d'Exèrcit, es trobava desplegada en el front de l'Ebre.

Va prendre part en la primera fase de la campanya de Catalunya, sense gaire èxit. El 17 de gener de 1939 la unitat, fortament infringida i desorganitzada, va acabar sent dissolta. Les restes de la unitat van ser utilitzats per a reforçar a la 43a Divisió, mentre que el major Roca Oliver va assumir el comandament de la desfeta 56a Divisió.[16]

Comandaments

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla

Data
Cos d'exèrcit adscrit
Brigades mixtes integrades
Front de batalla
Abril de 1937 Exèrcit del Sud 25a, 52a i 86a Andalusia
Juliol de 1937 II Cos d'Exèrcit 6a, 19a i 7a Centre
14 de juliol de 1937 II Cos d'Exèrcit 6a, 16a i 21a Centre
Agost de 1937 V Cos d'Exèrcit 6a, 21a i 97a Aragó
Desembre de 1937 XII Cos d'Exèrcit 6a i 153a Aragó
Març de 1938 XII Cos d'Exèrcit 6a, 140a i 153a Aragó
Març-abril de 1938 X Cos d'Exèrcit 143a, 19a i 104a Aragó-Segre
Desembre de 1938 XXIV Cos d'Exèrcit 19a, 133a i 143a Ebre

Notes

  1. ↑ Al començament de juliol la 42a Divisió republicana havia llançat una ofensiva contra Albarrasí.[7]

Referències

  1. ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 1135.
  2. ↑ Martínez Bande, 1981, p. 60.
  3. ↑ Álvarez Rey i Lemus López, 1998, p. 444.
  4. ↑ Zaragoza, 1983, p. 58.
  5. ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 1715.
  6. ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 1768-1769.
  7. ↑ Maldonado, 2007, p. 196.
  8. ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 1816.
  9. ↑ Salas Larrazábal, 2006, p. 2458.
  10. ↑ Maldonado, 2007, p. 241.
  11. ↑ Thomas, 1976, p. 861.
  12. ↑ Márquez i Gallardo, 1999, p. 220.
  13. ↑ Engel, 1999, p. 125.
  14. ↑ 14,0 14,1 Márquez i Gallardo, 1999, p. 251.
  15. ↑ Martínez Bande, 1979, p. 31.
  16. ↑ Martínez Bande, 1979, p. 136.
  17. ↑ Alpert, 1989, p. 370.
  18. ↑ Alpert, 1989, p. 388.
  19. ↑ Álvarez, 1989, p. 180.
  20. ↑ Álvarez, 1989, p. 188.
  21. ↑ Engel, 1999, p. 210.

Bibliografia

  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Álvarez Rey, Leandro. Historia de Andalucía Contemporánea. Universidad de Huelva, 1998. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Márquez, José Manuel. Ortiz: general sin Dios ni amo. Hacer Editorial, 1999. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!