L'ètica animal és un terme utilitzat en l'acadèmia per anomenar la branca de l'ètica que estudia les relacions entre els animals humans i no-humans, la consideració moral dels animals no-humans i com els animals no-humans haurien de ser tractats. Aquest àmbit d'estudi inclou els drets dels animals, el benestar animal, les lleis relacionades amb els animals no-humans, l'especisme, la cognició animal, la protecció de les espècies, el sofriment dels animals salvatges,[1] l'estatus moral dels animals no-humans, el concepte de personalitat en no-humans, l'antropocentrisme, la història de l'ús dels animals, i les teories de la justícia.[2][3] Diverses aproximacions teòriques s'han proposat per estudiar aquest àmbit d'estudi, d'acord amb les diferents teories actualment defensades en la filosofia moral i política.[4][5][6]
Referències
- ↑ Moen, Ole Martin «The ethics of wild animal suffering» (en anglès). Etikk i praksis - Nordic Journal of Applied Ethics, 1, 09-05-2016, pàg. 91–104. DOI: 10.5324/eip.v10i1.1972. ISSN: 1890-4009.
- ↑ Beauchamp, Tom L. "Introduction," in Tom L. Beauchamp and R.G. Frey. The Oxford Handbook of Animal Ethics. Oxford University Press, 2011.
- ↑ Schaffner, Joan E. An Introduction to Animals and the Law. Palgrave MacMillan, 2011, p. xvii
- ↑ Wilson, Scott. 2001. "Animals and ethics." in Fieser, James & Dowden, Bradley (eds.) Internet Encyclopedia of Philosophy.
- ↑ Armstrong, Susan J. & Botzler, Richard G. (eds.). 2003. The Animal Ethics Reader. New York: Routledge.
- ↑ «Ethical theories and nonhuman animals». Animal Ethics. [Consulta: 27 abril 2020].
