PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Èquids
Equidae
	; Zebres comunes
Període
	Paleocè inferior - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Perissodactyla
Família	Equidae ; Gray, 1821
Tipus taxonòmic	Equus
Subfamílies i gèneres
	Eohippus † Epihippus † Erihippus † Eurohippus † Merychippus † Heteropliohippus † Parapliohippus † Pliolophus † Proboscidipparion † Protorohippus † Anchitheriinae †; Equinae;

Els èquids (Equidae) formen la família de mamífers que actualment es compon de tres grups d'espècies: cavalls, ases i zebres. Tots són part del gènere Equus. Són perissodàctils (Perissodactyla), és a dir amb un nombre imparell de dits, en aquest cas un sol dit.

Evolució

Els fòssils més antics coneguts assignats a la família Equidae són de principis de l'Eocè, fa 54 milions d'anys. Solien estar assignats al gènere Hyracotherium, però l'espècie tipus d'aquest gènere ara no es considera membre d'aquesta família. Les altres espècies s'han dividit en diferents gèneres. Aquests primers èquids eren animals de la mida d'un gos amb tres dits dels peus posteriors i quatre als peus frontals. Eren herbívors que vivien en estepes, menjant plantes toves i adaptats per a corre. La complexitat dels seus cervells suggereixen que ja eren animals llestos i intel·ligents.^[2] Les espècies posteriors van reduir el nombre de dits dels peus, i van desenvolupar les dents més adequades per tot tipus d'herbes de les planes i altres plantes mes consistents.

Aquesta família es va tornar relativament diversa durant el Miocè, quan n'aparegueren moltes noves espècies. Per aquesta època, els èquids van evolucionar amb una configuració semblant als cavalls actuals, desenvolupat la forma típica del cos de les espècies modernes.^[3] Moltes d'aquestes espècies van tenir el pes principal dels seus cossos en el tercer dit central del peu, mentre que altres el van reduir, i amb prou feines tocaven a terra. L'únic gènere supervivent, Equus, evolucionà a principis del Plistocè i es va estendre ràpidament pet tot el món.^[4]

Sistemàtica

Espècies salvatges actuals

Les espècies salvatges actuals continuen sent objecte de debat entre els autors i encara es discuteix l'estatus d'espècie o subespècie de determinats tàxons. Hi ha 6 o 7 espècies silvestres (segons els autors) encara vives, generalment en perill d'extinció.

Moltes d'aquestes espècies inclouen subespècies, algunes de les quals ja s'han extingit, i que van desaparèixer a causa de l'ampla distribució geogràfica d'aquests animals.

Cavalls:

Subgènere Equus:

Equus ferus przewalskii (Poliakov - 1881) - Cavall de Przewalski (Mongòlia)

Ases (2 o 3 espècies segons autors):

Subgènere Asinus:

Equus africanus (Fitzinger, 1857) - Ase salvatge africà (Banya d'Àfrica).
Equus hemionus (Pallas, 1775) - Hemió o Onagre (Orient Mitjà, Mongòlia i Àsia central fins al nord de l'Índia).
Equus Kiang (Moorcroft, 1841) - Kiang o Ase salvatge del Tibet - Molt a prop de l'Equus hemionus. Alguns autors el consideren una subespècie (llavors es descriuria com Equus hemionus Kiang).

Zebres (3 espècies):

Subgènere Dolichohippus

Equus grevyi (Oustalet, 1882) - Zebra de Grevy

Subgènere Hippotigris

Equus burchellii (Gray, 1824) - La Zebra de Burchell: potser es una subespècie d'una espècie relacionada amb el Quagga (Equus quagga quagga, actualment extingida). Groves i Bell van proposar el 2004 el nom Equus quagga burchellii per a la cebra de Burchell, l'espècie Equus quagga reagruparia les Zebres de les planes.
Equus zebra (Linnaeus, 1758) - Zebra de les muntanyes.

Espècies salvatges desaparegudes

Hi ha diverses espècies d'èquids ja extintes, probablement des de l'hiracoteri del Paleogen, que no es classificarien dins de la família dels èquids.

Eohippus †
Hippidion †
Mesohippus †
Protohippus †

Espècies domèstiques - estatus taxonòmic

Hi ha dues espècies domèstiques (o subespècie, o fins i tot només varietats, segons els autors), àmpliament diversificada a través dels nombroses races de diferents mides i variants de colors:

El cavall domèstic (Equus caballus o Equus ferus caballus)
El ruc domèstic (Equus asinus o Equus africanus asinus)

No hi ha consens en atribuir l'estatus taxonòmic per aquests grups d'animals. Alguns autors els reconeix l'estatus d'espècie, mentre que altres els consideren una única subespècie amb varietats de les espècies salvatges originals.

D'acord amb Ernst Mayr, una espècie és una comunitat reproductiva de poblacions aïllades d'altres comunitats.^[5] Les espècies domèstiques es creuen amb la seva espècie relacionada quan tenen ocasió. Les races primitives d'animals domèstics constituirien, en general, una entitat reproductiva amb la seva espècie ancestral si tinguessin oportunitat. La classificació d'animals domèstics en tant que espècie propera no seria acceptada. Per aquest motiu es definiria com a subespècie.

La nova subespècie rep el nom de l'espècie original, complementada amb el nom de la subespècie (que inclou l'epítet específic).

Nom comú	Nom científic tradicional	Nom científic revisat
Gos domèstic	Canis familiaris	Canis lupus familiaris
Cavall domèstic	Equus caballus	Equus ferus caballus
Ase domèstic	Equus asinus	Equus africanus asinus

Alguns biòlegs són fins i tot reticents a utilitzar la noció de subespècie per a un grup domesticat. Des d'un punt de vista evolutiu, la idea d'una espècie o subespècie està de fet relacionada amb la idea de selecció natural i no de selecció artificial. A causa d'aquesta reticència, des de 1960, s'utilitza cada cop més la forma de designació, abreviada f, que expressa clarament que es tracta d'una forma d'animal domèstic que possiblement pot relacionar-se amb diverses subespècies salvatges:

gos domèstic - Canis lupus f. familiaris
boví domèstic - Bos primigenius f. taurus
cabra domèstica - Capra aegagrus f. hircus

Classificació

Ordre Perissodactyla (a més dels Equidae, Perissodactyla inclou quatre espècies de tapirs en un únic gènere, així com cinc espècies vives (començant per quatre gèneres) de rinoceronts.) † indica tàxon extint.
Família Equidae
- Gènere †Haringtonhippus^[6]
- Gènere †Epihippus
- Gènere †Haplohippus
- Gènere †Heptaconodon
- Gènere †Eohippus
- Gènere †Minippus
- Gènere †Orohippus
- Gènere †Pliolophus
- Gènere †Protorohippus
- Gènere †Sifrhippus
- Gènere †Xenicohippus
- Gènere †Eurohippus
- Gènere †Propalaeotherium
- Subfamília †Anchitheriinae
  - Gènere †Anchitherium
  - Gènere †Archaeohippus
  - Gènere †Desmatippus
  - Gènere †Hypohippus
  - Gènere †Kalobatippus
  - Gènere †Megahippus
  - Gènere †Mesohippus
  - Gènere †Miohippus
  - Gènere †Parahippus
  - Gènere †Sinohippus
- Subfamília Equinae
  - Gènere †Merychippus
  - Gènere †Scaphohippus
  - Gènere †Acritohippus
  - Tribu †Hipparionini
    - Gènere †Eurygnathohippus
    - Gènere †Hipparion
    - Gènere †Hippotherium
    - Gènere †Nannippus
    - Gènere †Neohipparion
    - Gènere †Proboscidipparion
    - Gènere †Pseudhipparion
  - Tribu Equini
    - Subtribu Protohippina
      - Gènere †Calippus
      - Gènere †Protohippus
      - Gènere †Allohippus
      - Gènere †Astrohippus
      - Gènere †Dinohippus
      - Gènere Equus (22 espècies, 7 vivents)
      - Gènere †Hippidion
      - Gènere †Onohippidium
      - Gènere †Plesippus
      - Gènere †Pliohippus
      - Gènere †Heteropliohippus
      - Gènere †Parapliohippus

Referències

↑ Entrada «Equidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2023].
↑ Palmer, Douglas. The illustrated encyclopedia of dinosaurs and prehistoric animals. Londres: Marshall Pub, 1999, p. 255. ISBN 1840281529.
↑ MacFadden, Bruce J. «Fossil Horses--Evidence for Evolution» (en anglès). Science, 307, 5716, 18-03-2005, pàg. 1728–1730. DOI: 10.1126/science.1105458. ISSN: 0036-8075. PMID: 15774746.
↑ Savage, Robert J.G. Mammal evolution : an illustrated guide. Nova York, N.Y.: Facts on File Publications, 1986, p. 200-204. ISBN 081601194X.
↑ Clamens, Alex; Allano; Louis «L'espèce : à chacun sa définition ?». Biologie Géologie, 2, 2012, pàg. 1-13.
↑ Hay, Oliver P. (1915). "Contributions to the Knowledge of the Mammals of the Pleistocene of North America". Proceedings of the United States National Museum. 48 (2086): 535–549. doi:10.5479/si.00963801.48-2086.515