Èpsilon d'Eridà b

Infotaula objecte astronòmicÈpsilon d'Eridà b
Altres designacionsAEgir Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment7 agost 2000 i desembre 2000[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimAegir Modifica el valor a Wikidata
Cos pareRan Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEridà Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a3,53 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,055[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P2.671 d[3] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i78,26 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,65 M_J[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi310,94 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)19,49 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−975,17 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 32m 55.845s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 32' 30.2688''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GJ 144 b (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
HD 22049b (Henry Draper Catalogue)
TIC 118572803b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Èpsilon d'Eridà b (ε Eridani b), sovint catalogada com a HD 22049 b, és un planeta extrasolar[5] aproximadament a 10 anys llum en la constel·lació d'Eridà. Orbita l'estrella Èpsilon d'Eridà, convertint-lo en el sistema planetari conegut més proper al sistema solar.

Descoberta

L'existència del planeta es va sospitar per un equip canadenc liderat per Bruce Campbell i Gordon Walker a principis de la dècada de 1990, però aquestes observacions no van ser suficients perquè fos considerat un descobriment sòlid. El seu descobriment formal va ser anunciat el 7 d'agost de 2000 per un equip liderat per Artie Hatzes. Els descobridors van citar una massa d'1,2 ± 0,33 vegades la de Júpiter, el que significa una distància de 3,4 ua des de l'estrella.[6] Els observadors, entre ells Geoffrey Marcy, va suggerir que es necessitava més informació sobre el comportament del soroll Doppler de l'estrella creat pel seu gran camp magnètic variant abans de poder confirmar el planeta.[7]

En 2006, el Telescopi Espacial Hubble va realitzar mesuraments astromètrics i es va confirmar l'existència del planeta.[8] Aquestes observacions indiquen que el planeta té una massa d'1,5 vegades la de Júpiter i comparteix el mateix pla que el disc de pols exterior observat al voltant de l'estrella.[9] L'òrbita derivada d'aquestes mesures és excèntrica: o bé 0,25[9] o 0,7.[10]

Mentrestant, el Telescopi Espacial Spitzer va detectar un cinturó d'asteroides a 3 ua des de l'estrella.[11] En 2009 l'equip d'en Brogi va afirmar que l'excentricitat del planeta proposat i aquest cinturó eren incompatibles: el planeta passaria a través del cinturó d'asteroides i ràpidament el netejaria de material.[12]

El planeta i el cinturó interior poden conciliar si el material d'aquest cinturó havia emigrat des del cinturó de cometes exterior (també se sap que existeix).[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Geoffrey Marcy «Evidence for a Long-Period Planet Orbiting ε Eridani» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 1r desembre 2000, pàg. 145–148. DOI: 10.1086/317319.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Jason Wang «Constraining the Orbit and Mass of epsilon Eridani b with Radial Velocities, Hipparcos IAD-Gaia DR2 Astrometry, and Multiepoch Vortex Coronagraphy Upper Limits». Astronomical Journal, 5, 06-10-2021, pàg. 181. DOI: 10.3847/1538-3881/AC134A.
  3. ↑ Jason Wang «Constraining the Orbit and Mass of epsilon Eridani b with Radial Velocities, Hipparcos IAD-Gaia DR2 Astrometry, and Multiepoch Vortex Coronagraphy Upper Limits». Astronomical Journal, 5, 06-10-2021, pàg. 181. DOI: 10.3847/1538-3881/AC134A.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. ↑ «Planet eps Eridani b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  6. ↑ Hatzes, Artie P.; Cochran, William D.; McArthur, Barbara; Baliunas, Sallie L.; Walker, Gordon A. H.; Campbell, Bruce; Irwin, Alan W.; Yang, Stephenson; Kürster, Martin; Endl, Michael; Els, Sebastian; Butler, R. Paul; Marcy, Geoffrey W.; Cochran; McArthur; Baliunas; Walker; Campbell; Irwin; Yang; Kürster «Evidence for a Long-Period Planet Orbiting ε Eridani». The Astrophysical Journal, 544, 2, 2000, pàg. L145–L148. arXiv: astro-ph/0009423. Bibcode: 2000ApJ...544L.145H. DOI: 10.1086/317319.
  7. ↑ Marcy,, Geoffrey W. (August 7–11, 2000). "Planetary Messages in the Doppler Residuals (Invited Review)". Planetary Systems in the Universe, Proceedings of IAU Symposium #202 
  8. ↑ «Hubble Zeroes in on Nearest Known Exoplanet». Hubble News Desk, 09-10-2006 [Consulta: 10 octubre 2006].
  9. ↑ 9,0 9,1 Benedict; McArthur, Barbara E.; Gatewood, George; Nelan, Edmund; Cochran, William D.; Hatzes, Artie; Endl, Michael; Wittenmyer, Robert; Baliunas, Sallie L. «The Extrasolar Planet ε Eridani b: Orbit and Mass». The Astronomical Journal, 132, 5, 2006, pàg. 2206–2218. Arxivat de l'original el 2019-12-09. arXiv: astro-ph/0610247. Bibcode: 2006AJ....132.2206B. DOI: 10.1086/508323 [Consulta: 16 novembre 2008].
  10. ↑ Butler; and others The Astrophysical Journal, 646, 2006, pàg. 505. Bibcode: 2006ApJ...646..505B. DOI: 10.1086/504701.
  11. ↑ Backman, D.; Marengo, M.; Stapelfeldt, K.; Su, K.; Wilner, D.; Dowell, C. D.; Watson, D.; Stansberry, J.; Rieke, G.; Megeath, T.; Fazio, G.; Werner, M.; Marengo; Stapelfeldt; Su; Wilner; Dowell; Watson; Stansberry; Rieke «Epsilon Eridani's Planetary Debris Disk: Structure and Dynamics Based on Spitzer and Caltech Submillimeter Observatory Observations». The Astrophysical Journal, 690, 2, 2009, pàg. 1522–1538. arXiv: 0810.4564. Bibcode: 2009ApJ...690.1522B. DOI: 10.1088/0004-637X/690/2/1522.
  12. ↑ Brogi, M.; Marzari, F.; Paolicchi, P.; Marzari; Paolicchi «Dynamical stability of the inner belt around Epsilon Eridani». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009, pàg. L13–L16. Bibcode: 2009A&A...499L..13B. DOI: 10.1051/0004-6361/200811609.
  13. ↑ Martin Reidemeister, Alexander V. Krivov, Christopher C. Stark, Jean-Charles Augereau, Torsten Loehne, Sebastian Mueller; Krivov; Stark; Augereau; Löhne; Müller «The cold origin of the warm dust around epsilon Eridani». Astronomy & Astrophysics, 527, 2010, pàg. A57. arXiv: 1011.4882. Bibcode: 2011A&A...527A..57R. DOI: 10.1051/0004-6361/201015328.

Vegeu també

Coordenades: Sky map 03h 32m 55.8442s; −09° 27′ 29.744″

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!