Álvaro Bautista Arce (Talavera de la Reina, 21 de novembre de 1984) és un pilot de motociclisme espanyol que va guanyar el Campionat del Món de 125cc de 2006. Bautista va competir al mundial en les categories de 125cc, 250cc i MotoGP des del 2002 fins al 2018 i a partir del 2019 va continuar la seva carrera al campionat del món de Superbike, el qual va guanyar els anys 2022 i 2023.[1][2]
Carrera internacional
Amb l'Aprilia 250 del Team Mapfre Aspar a
Jerez el 2008
Amb la Suzuki de MotoGP a
Assen el 2010
125cc (2002-2006)
Bautista va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el 2002 durant el Gran Premi d'Espanya com a comodí. Aquell any en va disputar dos més i va quedar segon al campionat d'Espanya de 125cc.
La temporada següent, 2003, va començar la seva carrera com a pilot permanent del campionat del món a l'equip Seedorf Racing, creat pel futbolista Clarence Seedorf. Tot i ser una temporada complicada va poder aconseguir un quart lloc al Gran Premi d'Austràlia i un sisè al Gran Premi de la Comunitat Valenciana. La temporada 2004 va continuar a l'equip Seedorf Racing, ara amb Héctor Barberá de company i amb una Aprilia RSA de fàbrica. Va acabar setè al mundial gràcies als quatre podis aconseguits.
La temporada del 2005, havent canviat l'Aprilia per una Honda, va tenir un any molt decebedor. En canvi, el 2006 es va incorporar a l'equip Master-MVA Aspar i, de nou amb una Aprilia oficial, va aconseguir un total de 14 podis a les 16 curses del campionat, vuit dels quals victòries, i es va proclamar campió del món amb 338 punts. Aquest total de punts és el més alt mai aconseguit per un campió del món de 125cc (el rècord anterior, en poder de Valentino Rossi, era de 321 punts).
250cc (2007-2009)
El 2007, havent passat a la categoria de 250cc, va pilotar una Aprilia RSW encara amb l'equip d'Aspar com a company d'Alex De Angelis. Obtingué dues victòries i cinc podis més, cosa que li va atorgar el premi de Rookie (debutant) de l'any i la quarta posició final al campionat. El 2008, en una temporada en què els antics dominadors Jorge Lorenzo, Andrea Dovizioso i Alex De Angelis havien passat a MotoGP, Bautista esdevingué el gran favorit per al títol, però acabà com a subcampió darrere de Marco Simoncelli malgrat les seves quatre victòries i set podis (encadenà deu curses consecutives amb resultat de podi). El títol se li escapà en gran manera per culpa de dues retirades i dues males actuacions al llarg del campionat.
De cara a la temporada del 2009, encara a l'equip d'Aspar, tornà a ser el favorit per al títol al costat de Marco Simoncelli. Va cometre, però, diversos errors durant la temporada en moments clau i sovint va acabar darrere dels seus principals oponents, de manera que va acabar la temporada en quarta posició per darrere d'Hiroshi Aoyama, Marco Simoncelli i Héctor Barberá.
MotoGP (2010-2018)
Després de tres anys als 250cc, Bautista es va incorporar a l'equip oficial de Suzuki a MotoGP el 2010 com a company del veterà Loris Capirossi. Va mantenir el lloc durant dues temporades, fins i tot va defensar els colors de Suzuki en solitari el 2011 després de la sortida de Capirossi. Suzuki havia invertit pocs recursos en el desenvolupament de la seva moto de MotoGP, que malgrat tot havia experimentat una evolució encoratjadora fins al 2008, però Bautista lluità i aconseguí de progressar a poc a poc. El seu millor resultat fou un cinquè lloc, obtingut en tres ocasions: al Gran Premi de Catalunya i al Gran Premi de Malàisia el 2010 i al Gran Premi dels Països Baixos el 2011.
Al campionat hi va acabar en tretzena posició dues vegades, però tot i així va voler mantenir la seva fidelitat a Suzuki. Per aquest motiu, va rebutjar una oferta de l'equip Tech3 per al 2012 tot i no tenir encara garantida la continuïtat quan va acabar la temporada del 2011. Quan Suzuki s'acostava a la retirada definitiva del campionat de MotoGP (que formalitzà el novembre d'aquell any),[3] Bautista acabà aconseguint un contracte amb l'equip de Fausto Gresini. Allà va fer les seves primeres proves al manillar de l'Honda RC212V 800cc pilotada anteriorment per Hiroshi Aoyama, però en morir-se Marco Simoncelli aquell any a l'accident de Malàisia, Bautista heretà la seva Honda RC213V oficial.[4] Durant el Gran Premi de San Marino va pujar al podi per primera vegada des de la seva arribada a MotoGP. Al Gran Premi del Japó va ser tercer darrere de Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo. Va acabar l'any en cinquena posició final.
Bautista va competir a MotoGP fins a la temporada del 2018, passant després d'Honda pels equips d'Aprilia i Ducati.
Campionat del Món de Superbike (2019-Actualitat)
El 2019, Álvaro Bautista va entrar a l'equip oficial de Superbike de Ducati. Va fer un inici de temporada impressionant tot guanyant les onze primeres curses del campionat del món,[5] però va tenir una segona part de temporada més difícil i només va poder ser segon a la classificació final del campionat. El 2020 va optar per passar a Honda dins del Team HRC.[6] Va acabar novè al campionat i només va aconseguir un podi.[7]
El 2021, continuant amb l'equip HRC, tornà a passar una temporada complicada i acabà el campionat en desena posició. Al final de la temporada va decidir deixar Honda i tornar a Ducati.[8] El canvi va donar fruits i l'espanyol va guanyar dos campionats del món de Superbike consecutius amb la marca italiana els anys 2022 i 2023.
Resultats al Mundial de motociclisme
Barem de puntuació de 1993 ençà:
Posició |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15
|
Punts
|
25
|
20
|
16
|
13
|
11
|
10
|
9
|
8
|
7
|
6
|
5
|
4
|
3
|
2
|
1
|
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Resultats al Mundial de Superbike
Barem de puntuació de 1993 ençà:
Posició |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15
|
Punts
|
25
|
20
|
16
|
13
|
11
|
10
|
9
|
8
|
7
|
6
|
5
|
4
|
3
|
2
|
1
|
(Ids. Rondes | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències
Enllaços externs
|
---|
|
1El campionat de 125cc se substituí pel nou de Moto3 la temporada de 2012. |