El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.
Convé no confondre'l amb el siríac, dialecte arameu que ha esdevingut llengua literària i litúrgica a la major part d'Àsia de la mà de l'Església Ortodoxa Siríaca.
Usuaris del sirià
El dialecte sirià es parla als següents llocs: Líban, els Palestina i Jordània, amb diferències segons la zona, però amb suficients trets comuns com per a ser considerat un sol dialecte dins la zona d'orient mitjà.
Com la resta de dialectes àrabs, el sirià-àrab generalment només es fa servir com a llengua d'ús oral, mentre que per a expressar-se per escrit es fa servir preferentment l'àrab estàndard modern. No obstant això, existeix la tendència actual a fer-lo servir dins l'àmbit d'internet, per exemple en alguns fòrums, tot i que alguns usuaris empren sovint l'alfabet llatí per escriure paraules en aquest dialecte.
Importància d'aquest dialecte
La indústria de la música i la creixent difusió de la televisió per satèl·lit han ajudat que el dialecte sirià s'entengui en gairebé tota la Península Aràbiga. Igual que la música ha estat decisiva per a la difusió del siríac, la producció de programes en aquest dialecte, especialment les telenovel·les han fet una funció similar, doncs es veuen per tota la zona d'orient mitjà. Un exemple és l'emissió de l'exitosa sèrie sobre el RamadàBab al-Hara.
Les diferències fonètiques
En l'àrab estàndard o normatiu hi ha dos sons aspirats interdentals (ث = th) i (ذ = dh) que els residents de la zona oriental pronuncien com "t" i "d", i en unes poques paraules el substitueixen per "s". El mateix passa amb la consonant emfàtica ظ, que en aquesta zona pronuncien com ز (amb so de s).
La lletra (àrab), en àrab estàndard [d͡ʒ] ('pronunciat com dsch), sona una mica més suau en el dialecte de Damasc, és a dir [ʒ] (com la "J" de Jordi). En moltes parts del país, però, es pronuncia com en l'àrab estàndard.
En lloc de la lletra (àrab) a les zones urbanes de la República Síria es pronuncia com si fos un conjunt vocàlic sòlid (lletra Hamza). En paraules religioses o en refranys la "o" es pronuncia més oberta, mentre que en llenguatge estàndard es pronuncia més tancada. En la parla dels beduïns aquest so es velaritza com una [g]. En una zona del nord es transforma el so inicial q per k. Molt estès entre els beduïns és la pronunciació de la k com [tʃ] (tsch).
En els diftongs "ai" i "au" sovint s'allarga la i o es contrau formant el so o. En la majoria de les síl·labes amb vocals àtones curtes, el so de la vocal neutra es redueix o s'omet. Això succeeix en major o menor grau, segons les particularitats del parlant. També entre els parlants del nord passa que conserven el so u curt a final de paraula en la conjugació dels verbs, en primera persona del passat perfet (exemple: qultu o bé kultu en lloc de ʿılt).
Les diferències en la gramàtica
Com en tots els dialectes àrabs parlats la gramàtica és més senzilla que en l'àrab estàndard. Les principals diferències són:
En el sirià no existeixen els casos (nominatiu, genitiu, acusatiu). Les terminacions dels casos amb el fenomen conegut com a nunació es perd en el sirià.
La negació de frases verbals es porta a terme tant en present com en passat a través de la partícula ما mā (en àrab estàndard لا lā per al present i لم lam en el passat), les formes nominals són amb مو Mu negada (àrab estàndard: ليس Laysaen acusatiu).
L'ús comú en les formes verbals plurals femenines de l'àrab estàndard no s'utilitzen, ni les formes verbals de doble sentit.
Diferències en el lèxic
N'hi ha molta diferència de lèxic amb l'àrab estàndard. En el cas de l'estructura de les paraules, aquestes diferències són molt clares. No es tracta només de diferències fonètiques sinó també de l'ús de paraules completament diferents de les que s'ensenyen a les escoles d'àrab.
Aquest llistat té com a objectiu proporcionar un breu resum. Conté algunes paraules pròpies de la zona de Damasc i el penjoll s'utilitza normalment per a l'àrab estàndard.
català
àrab estàndard
dialecte sirià de Damasc
quan
عندما
ʿindamā
وقت إللي
wa′t ıllī
també
أيضًا
ayḍan
كمان
kamān
llavors
ثم
ṯumma
بعدين
baʾdēn
allà
هناك
hunāka
هنيك
hınīk
fora
في الخارج
fī l-ḫāriǧi
برا
barrā
dins
في الداخل
fī d-dāḫili
جوا
ǧuwwā
bé
جيد
ǧayyid
منيح
kwayyıs, mnīḥ
meitat
نصف
niṣfu
نص
nuṣṣ
la seva
له
lahu
اله
élō
aqui
هنا
hunā
هون
hōn
en
في
fī
ب
b-
si
نعم
naʿam
اي
ē
algú
أحد
aḥadun
حدا
ḥadā
ara
الآن
al-āna
هله
halla
pròxim
القادم
al-qādimu
الجاي
ıl-ǧāyy
últim
آخر
āḫaru
تاني
tānī
només
فقط
faqaṭ
بس
bass
o (disjuntiu)
أم
am
ولا
wıllā
encara
حتى الآن
ḥattā l-ān
لسا
lissā
molt
جدا
ǧiddan
كتير
ktīr
des
منذ
munḏu
من
mın
per tant
هكذا
hākaḏā
هيك
hēk
quan
متى
matā
امتى
ēmtā
que, per què
ما، ماذا
mā, māḏā
شو
šū
per, a causa de
من أجل
min aǧli
منشان
mınšān
pocs
قليل
qalīl
شوي
šwayy
però si
ليت
layta
يا ريت
yā rēt
tal com, la seva
ك
ka
متل
mıtl
vull
أريد
urīdu
بدي
bıddī
realment, en realitat
فعلا
fiʾlan
ولله
wa-llāh
on
أين
ayna
وين
wēn
cap a
إلى
ilā
على، ع
ʾalā, ʾa
Exemple de frase
Aquestes diferències poden donar com a resultat frases completament diferents en dialecte sirià:
.أريد أن أذهب إلي الجامعة غدا
urīdu an aḏhaba ilā l-ǧāmiʿati ġadan (àrab estàndard)
.بدي روح عل جامعة بكرة
bıddī rūḥ ʿal-ǧāmʿa bukrā (dialecte sirià de Damasc)
Enllaços externs
http://syrianarabic.com Curs gratuït (amb copyright) i descarragable de sirià col·loquial. (anglès)
