Àndrocles (grec: Ἀνδροκλῆς) [1] és el nom donat per algunes fonts a un esclau d'un cònsol romà. Aulus Gel·li, qui esmenta com a font Apió Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni, n'explica la història. Està inclosa a la classificació Aarne-Thompson com a tipus 156. El relat va reaparèixer a l'edat mitjana com a "El pastor i el lleó" atribuint-lo en aquella època, erròniament, a Isop (en els reculls de faules del qual és inclòs sovint). Podem comprar-lo amb la faula d'Isop El ratolí i el lleó i el seu tractament de la compassió i la lleialtat.
El conte clàssic
La font més antiga en què apareix aquest relat és al llibre cinquè d'Aulus Gel·li (s. II dC), Les Nits Àtiques.
Segons la història, Àndrocles s'havia escapat del seu amo a l'Àfrica (actual Tunísia) i s'havia refugiat a una cova. Al cap d'un moment, hi va entrar un lleó ferit; Àndrocles va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir. La hi va arrancar i així el va curar. El lleó va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar. Durant un temps, els dos van viure junts a la cova, el lleó portava menjar al seu benefactor i reclinava amorosament el cap a la falda. Però, cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma, on és condemnat com a fugitiu al circ per enfrontar-se a les feres. L'emperador assisteix a l'espectacle i, quan el lleó famolenc s'hi abraona, el lleó el reconeix i comença a llepar-lo afectuosament i dòcil. Després de relatar els fets a l'emperador, l'esclau és perdonat i alliberat amb el lleó.
Enllaços externs
Referències
- ↑ Joan Alberich; Montserrat Ros. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. §235. ISBN 8477392250.
