Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Eleición de la sede de les Copes Mundiales de Fútbol de 2018 y 2022

La XXI edición de la Copa Mundial de Fútbol va celebrar en 2018 y la XXII en 2022. El 29 d'ochobre de 2007 la FIFA camudó'l sistema de rotación de continentes, anque los países pertenecientes a les confederaciones qu'allugaron los dos ediciones anteriores nun pueden presentar agora candidatures. Esto refugaría a los países d'África (Sudáfrica entamó la edición de 2010) y Suramérica (Brasil fixo lo propio en 2014) como posibles organizadores.[1] El Comité Executivu confirmó'l 20 d'avientu en Tokiu que la FIFA abriría un procesu de candidatura simultáneu pa los dos torneos. En xineru de 2009 unviáronse los formularios d'inscripción de candidatura a les asociaciones.

El Comité Executivu de la FIFA nomó a los dos anfitriones al términu del procesu de candidatura'l 2 d'avientu de 2010 en Zúrich,[2] otorgando la organización del Mundial de 2018 a Rusia y el Mundial de 2022 a Qatar.[3]

Calendariu

Fecha !Eventos
15 de xineru de 2009 Entamu formal de receición de candidatures
2 de febreru de 2009 Zarru pa presentar les candidatures
16 de marzu de 2009 Plazu final pa la presentación de los formularios d'inscripción
14 de mayu de 2010 Fin de presentación del informe completu pal concursu
2 d'avientu de 2010 FIFA anunció oficialmente les sedes de 2018 y de 2022

Política de rotación de continentes

Confederaciones FIFA.

Tres la seleición de les candidatures de la Copa Mundial de Fútbol de 2006, la FIFA decidió una nueva política pa determinar los anfitriones de les futures ediciones. Los seis confederaciones del mundu - que correspuende aproximao a los continentes - se rotarían p'allugar los campeonatos, pa una edición específica, dientro de les sos asociaciones nacionales. Esti sistema empecipiar cola seleición de Sudáfrica 2010 y Brasil 2014, namái abierta a miembros CAF y Conmebol, respeutivamente.

En setiembre de 2007, el sistema de rotación foi oxetu d'exame cuando se propunxo que namái los dos últimes confederaciones atopadices de la Copa del Mundu nun fueren elegibles.[4] Esta propuesta foi aprobada'l 29 d'ochobre de 2007, en Zürich (Suiza) pol Comité Executivu de la FIFA. En virtú d'esta política, les candidatures pa 2018 solo podíen venir d'América del Norte, Asia, Europa o Oceanía, yá qu'África y América del Sur nun yeren elegibles.[5] De la mesma, nengún miembru de la CONMEBOL podría faer una ufierta pa 2022 y los candidatos de la mesma confederación que'l candidatu escoyíu pa 2018 van ser refugaos pa la seleición en 2022. Como Estaos Xuníos retiró la so candidatura de 2018,[6] quedaron namái candidatures europees, polo que'l Mundial de 2018 va facer n'Europa (lo que torga que dalgún otru país d'Europa pueda faer la Copa Mundial de 2022 y 2026) y, de llograr el de 2022, la eleición d'Estaos Xuníos nun dexaría a naide de Concacaf entamar los Mundiales de 2026 y 2030). De llogralo un país d'Asia, esta confederación nun podría presentar candidatures pa los Mundiales de 2026 y 2030).

Candidatures

Los países qu'espresaron la so intención d'entamar estos torneos al Presidente de la FIFA, Joseph Blatter, fueron los siguientes:

Candidatures
pa
2018
Bandera de Bélxica Bandera de Países Baxos Bélxica - Países Baxos
Bandera de Portugal España - Portugal
Bandera de Inglaterra Inglaterra
Bandera de Rusia Rusia
Candidatures
pa
2022
Bandera de Australia Australia
Bandera de Corea del Sur Corea del Sur
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Xapón Xapón
Bandera de Qatar Qatar
 Candidatures 
refugaes
Bandera de Indonesia Indonesia
Bandera de Méxicu Méxicu
     Candidatos inscritos
     Candidatos inscritos solo en 2022
     Candidatures refugaes
     Inelegibles en 2018
     Inelegibles en dambos años

El presidente de la FIFA, Joseph Blatter, anunciara que les candidatures d'un solu país tendríen ventaya, en declaraciones realizaes en Asunción (Paraguái) nel 61º congresu ordinariu de la Confederación Suramericana de Fútbol. Esta decisión afectaría a les candidatures d'España/Portugal y Países Baxos/Bélxica.[7]

Candidatures pal 2018

Bandera de Bélxica Bélxica y Bandera de Países Baxos NED

El HollandBelgium Bid, candidatura conxunta al igual qu'España y Portugal, ufierta como principal arma'l so pequeñu impautu medioambiental. Amás cunta con 14 estadios yá construyíos, toos respetuosos col mediu ambiente. Nel pasáu los Países Baxos y Bélxica entamaron exitosamente la Eurocopa del añu 2000. Esta candidatura cuntó col sofitu d'ex futbolistes como Ruud Gullit y Johan Cruijff.

 ESP y Bandera de Portugal Portugal

España y Portugal presentaron la so candidatura conxunta'l 4 d'avientu de 2009.[8] Dambos países tienen esperiencia entamando eventos futbolísticos. Portugal entamó la Eurocopa del añu 2004 de la que salió vencedora la seleición griega. Sicasí, España entamó en solitariu'l mundial de 1982. España tien previstu construyir, siquier, cinco estadio y rehabilitar dellos. Portugal, por cuenta de que la Eurocopa foi apocayá, nun tien previstu faer grandes cambeos a les sos infraestructures actuales. El proyeutu ta estremáu por 16 ciudaes candidates españoles y dos portugueses. Finalmente van ser escoyíes dolce sedes.[9] Les ciudaes españoles candidates son Alicante, Badayoz, Barcelona, Bilbao, Xixón, La Coruña, Madrid, Málaga, Zaragoza, Valladolid, Santander, San Sebastián, Valencia, Murcia, Sevilla, Vigo. En Portugal son candidates Lisboa y Porto.

Barcelona, Lisboa, Madrid y Valencia presentar con dos estadios caúna.

Bandera de Inglaterra ENG

El 31 d'ochobre de 2007, l'Asociación de Fútbol d'Inglaterra anunció oficialmente que presentaba la so candidatura p'acoyer l'eventu.[10] El 24 d'abril de 2008 Inglaterra presentó la so ufierta con un dossier de 63 páxines p'acoyer la Copa Mundial 2018, centrándose nel desenvolvimientu del fútbol en tol mundu.[11] El 27 de xineru de 2009 , Inglaterra presentó oficialmente la so candidatura a la FIFA.[12] Richard Caborn ye l'encargáu de dirixir la candidatura d'Inglaterra pa entamar el Mundial de 2018 en dimitiendo como ministru de Deportes.[13] El 24 d'ochobre de 2008, l'Asociación de Fútbol d'Inglaterra recibió per parte del Conseyu Executivu cita pa preparar la ufierta, con David Triesman al mandu.[14] Triesman arrenunció'l 16 de mayu de 2010, dempués de los comentarios que se publicar nos que suxurió qu'España s'amenorgaría la so ufierta si Rusia ayudó a sobornar a árbitros na fase clasificatoria pa la Copa Mundial FIFA 2010, y foi reemplazáu por Geoff Thompson.[15]

Bandera de Rusia RUS

Personal de la llicitación de rusos celebren la concesión a Rusia'l Mundial de 2018.

Vladímir Putin, anunció que Rusia va optar a la organización de la Copa Mundial de 2018. El presidente de la UFR dixera que Putin yera'l que tenía la última pallabra sobre si Rusia optaría al Mundial de 2018 o al de 2022. Finalmente, Putin decantóse pol de 2018, magar que namái cuatro años antes otra ciudá rusa, el balneariu de Sochi, va acoyer los Xuegos d'Iviernu. “La participación de Rusia na celebración d'una Copa Mundial va dexar desenvolver la infraestructura de les ciudaes sede, al igual que faemos en Sochi”, dixo.

Pela so parte, Mutkó reconoció qu'a Rusia -y queda enforma trabayu por faer, una y bones la FIFA esixe un mínimu de diez estadio con un aforu cimeru a los 40.000 espectadores. Amás, añadió, tamién se van valorar les infraestructures de les ciudaes sede según cinco criterio: aeropuertos, hoteles, tresporte, seguridá y sanidá. Mutkó señaló que, ente otres, les ciudaes sede del Mundial podríen ser Moscú, San Petersburgu, Yaroslavl, Sochi, Krasnodar y Rostov.

L'estadiu olímpicu Luzhnikí de Moscú (84 500 espectadores), qu'acoyó nel añu 2008 la final de la Lliga de Campeones ente'l Manchester United y el Chelsea, podría allugar la hipotética gran final mundialista.

Candidatures pal 2022

Bandera de Australia AUS

En setiembre de 2007 la Federación de Fútbol d'Australia (FFA) confirmó qu'Australia sería una de les candidates pa entamar la Copa Mundial de Fútbol de 2018.[16] Primeramente, en mayu de 2006, el ministru de deportes de Victoria, Justin Madden, dixo que buscaría un consensu ente los estaos pa faer posible la candidatura.[17] Frank Lowy el presidente de la Federación de fútbol, afirmó que plantegaríen una llista de 16 estadios na candidatura.[18]

El primer ministru d'Australia, Kevin Rudd, anunció'l sofitu gubernamental pa la candidatura.[19] y n'avientu de 2008 el ministru federal del deporte Kate Ellis anunció que'l gobiernu daría-y a la FFA 45.6 millones de dólares pa la preparación.[20] Rudd tuvo una xunta con Joseph Blatter p'alcordar el sofitu del gobiernu a la sede en xunetu de 2009.[21] Nel 58° Congresu de la FIFA, realizáu en Sydney, el presidente de la FIFA, Joseph Blatter, suxurió qu'Australia s'enfocara n'entamar el Mundial de 2022,[22] pero Lowy respondió que sería meyor p'Australia entamar el Mundial de 2018.[23]

Primeramente, Australia entamó diversos eventos futbolísticos d'importancia, como la Copa Mundial de Fútbol Sub-20 en dos causes: 1981 y 1993, igualmente'l tornéu de fútbol como parte del programa de los Xuegos Olímpicos de Melbourne 1956 y Sydney 2000. Australia entamó la Copa de les Naciones de la OFC en 1998 y 2004. Igualmente, Australia entamó otros eventos deportivos d'importancia como la Copa Mundial de Rugby de 2003, los Xuegos de la Mancomunidá de 2006 y la Copa Asiática 2015 de fútbol.[24]

Bandera de Estaos Xuníos d'América USA

La Federación del fútbol d'Estaos Xuníos (U.S. Soccer) anunció en febreru de 2007 que pondría una ufierta pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018. Estaos Xuníos acoyera enantes la Copa Mundial de Fútbol de 1994, que tuvo unes resultaos financieres y rexistros d'asistencia récor. Cada Copa d'Oru de la CONCACAF (dos entamaes conxuntamente con Méxicu) realizar nel país, amás de les copes del mundu de fútbol femenín de 1999 y 2003 que se celebraron nel país. El Vicepresidente de la FIFA, Jack Warner, quien ye tamién el Presidente de la CONCACAF, orixinalmente dixo que trataría de llevar la Copa del mundu a la rexón de la CONCACAF sicasí, Warner tamién declaró que yera prefible que la USSF camudara los sos planes pa presentar una ufierta pal certame de 2022. N'abril de 2009, El presidente d'Estaos Xuníos, Barack Obama, escribió una carta al Presidente de la FIFA, Joseph Blatter, en sofitu de la ufierta estauxunidense y, de siguío, axuntar con él en xunetu de 2009. El 28 de xineru de 2009, U.S. Soccer anunció que presentaría ufiertes simultánees pa 2018 y 2022. David Downs, Presidente de Univision Sports, ye direutor executivu de la postulación. Otros miembros de la Comisión inclúin al Presidente d'U.S. Soccer, Sunil Gulati; Dan Flynn, Xefe Executivu de la U.S. Soccer; Don Garber, Comisionado de la Major League Soccer y Phil Murphy, la Cátedra d'ex financieros nacionales pal Comité Nacional Demócrata. Sicasí, el 15 d'ochobre de 2010, U.S. Soccer decidió atayar la so candidatura pal 2018 y centrase nel 2022.[25]

Primeramente, n'abril de 2009, los Estaos Xuníos identificaron 70 estadios en 50 comunidaes como posibles sedes pal tornéu, con 58 confirmando'l so interés. La llista d'estadios foi retayada dos meses más tarde a 45 en 37 comunidaes, y n'agostu de 2009 foi retayada nuevamente a 32 estadios en 27 comunidaes. En xineru de 2010 foi llanzada la llista de 18 ciudaes y 21 estadios que fueron escoyíos pa ser incluyíos na ufierta final. Una carauterística de la ufierta ye l'accesu a los grandes estadios de fútbol americanu. Los 21 llugares tienen una capacidá permediu de 77.000 espectadores y ningúno ufierta menos de 65.000. Siete de los estadios sede cunten con siquier 80.000 asientos.

Les 18 ciudaes anfitrionas son Atlanta, San Diego, Phoenix, Dallas, Seattle, Denver, Tampa, Indianapolis, Baltimore, Nashville, Kansas City, Houston, Miami, Filadelfia, Los Angeles, Washington D. C., Boston y Nueva York.

A diferencia de la situación d'Australia, el conflictu con otros grandes deportes estauxunidenses, específicamente'l fútbol americanu y béisbol, nun va ser un problema pa la propuesta yá que la temporada de fútbol americanu nun s'empecipia hasta finales d'agostu, más d'un mes dempués del final programáu de la Copa del mundu. Per otra parte, anque la temporada de les Grandes Lligues de Béisbol desenvuélvese xunto cola Copa del mundu, nengunu de los llugares na llista final va ser utilizáu por un equipu de grandes lligues en 2018 o 2022. La única sede anguaño utilizada por un equipu de grandes lligues ye'l Sun Life Stadium, pero los sos ocupantes de béisbol, los Florida Marlins, entamen camudase a un nuevu estadiu en 2012.

Bandera de Corea del Sur KOR

Al igual que na Copa Mundial de Fútbol de 2002, coorganizada con Xapón, Corea del Sur ingresó nel procesu d'entamar una Copa del Mundu, nesta ocasión en solitariu y col fin d'entamar el certame de 2022. El excanciller Han Seung-Joo (한승주), ye'l presidente del comité organizador dende agostu de 2009.[26] Una desventaxa de la candidatura ye que'l país entá nun cunta con un estadiu que pueda allugar a 80.000 espectadores, anque podría ampliar dalgunu de los utilizaos en 2002 con esi fin. Dellos estadios tienen aforu pa más de 60.000 espectadores: L'Estadiu Olímpicu de Seúl, l'Estadiu Mundialista de Seúl y l'Estadiu Mundialista de Daegu.[27]

Bandera de Xapón JPN

Xapón ta faciendo una ufierta que, de tener ésitu, convertir nel primer país d'Asia n'acoyer la Copa del Mundu dos veces, sicasí, pol fechu de ser coanfitriones tan apocayá en 2002 espérase un duru bracéu con Corea del Sur, quien fueron precisamente coanfitriones del mundial.[28] Anque Xapón nun tien anguaño un estadiu con capacidá pa 80.000 espectadores, el so plan basóse nun nuevu estadiu a construyir con un aforu pa 100.000 espectadores. Esta foi la pieza central de la Candidatura de Tokiu a los Xuegos Olímpicos de 2016. La candidatura olímpica nun tuvo ésitu, llegando tercer nel procesu de llicitación que concluyó n'ochobre de 2009. El vicepresidente de l'Asociación Xaponesa de Fútbol, Junji Ogura, almitiera primeramente que si Tokiu nun consiguía entamar los XX.OO. de 2016 les posibilidaes de consiguir entamar la Copa del Mundu de 2018 o de 2022 veríense amenorgaes considerablemente.[29] El 4 de mayu de 2010, Xapón anunció que retiraba la so ufierta pal tornéu de 2018, y centrábase na de 2022, metanes crecientes especulaciones de que la edición 2018 llevar a cabu n'Europa. Xapón tamién va ser la sede de la Copa Mundial de Rugby de 2019.

Bandera de Qatar QAT

Qatar, con una población de pocu más de 1,6 millones de persones, fixo una ufierta namái pa la Copa Mundial de 2022. A pesar d'haber una escasez d'estadios pa una Copa del Mundu, el país ta tratando de convertise nel primer país árabe n'entamar un mundial de fútbol.[27] El Xeque Mohammed bin Hamad bin Khalifa Al-Thani, fíu del actual emir de Qatar, ye'l presidente del comité de la candidatura.[30] Qatar tien la intención de promover esta ufierta basada na unidá y l'esperanza d'aprovechar el sofitu de tol mundu árabe, asitiándose como una oportunidá pa tender una ponte ente los mundos árabe y occidental.[31] Qatar llanzó una campaña publicitaria por tola nación en payares de 2009.[32]

La mayor esmolición de la ufierta del estáu d'Oriente Mediu, son les temperatures estremes.[33] La Copa del Mundu celébrase siempres a la fin de la temporada de los países europeos, en xunu y xunetu y, mientres esti periodu, la media más alta de temperatura diurno de Qatar ye cimera a 40° C (104° F), siendo la media de les temperatures nocherniegues de 30° C (86° F)[34] El Xeque Mohammed bin Hamad bin Khalifa al-Thani comentó que "l'eventu que se va entamar en xunu o xunetu. Vamos Tener que tener l'ayuda de la teunoloxía pa faer frente a les dures condiciones meteorolóxiques. Yá punximos en marcha'l procesu. Un estadiu cola temperatura controlada ye la respuesta al problema."[35] Los cinco primeros estadios propuestos tienen previstu emplegar teunoloxía de refrigeración capaz d'amenorgar la temperatura dientro del estadiu en 20 graos centígrados al respective de la temperatura ambiental. Amás, les graes cimeres de los estadios van desmontase dempués del Mundial y van ser donaes a los países menos desenvueltos n'infraestructures deportives.

Candidatures refugaes

Bandera de Indonesia INA

La campaña foi presentada pol presidente de l'Asociación Indonesia (PSSI), Nurdin Halid dixo que creía nuna oportunidá pa llograr la sede de la Copa Mundial de Fútbol de 2024 per parte de la FIFA. Él esplicó que quería una "Copa Mundial Verde en 2022", esperando aprovechar el movimientu global en pro d'evitar l'aumentu nel calentamientu global: "El nuesu índiz de deforestación contribuyó en parte a la polución global. Al entamar la Copa Mundial de Fútbol deseyamos construyir infraestructures que sían amigables col ambiente y el planeta.".[36]

La candidatura llanzar nun momentu qu'había presión per parte d'aficionaos al fútbol n'Indonesia por que Halid arrenunciara como presidente de la PSSI. Nun hubo un sofitu oficial del gobierno antes del 9 de febreru de 2010.[37] El secretariu xeneral de la PSSI, Nugraha Besoes, nun negó nel so momentu que la candidatura fuera refugada pola eventualidá que'l gobiernu nun sofitaba la mesma.[38]

Finalmente, el 19 de marzu de 2010, la FIFA anunció que la candidatura indonesia pa realizar el Mundial de 2018 o 2022 fuera refugada porque'l gobiernu nacional afirmó tar más esmolecíu pola población y nun podría por tanto atender les esixencies de la FIFA.[39]

Bandera de Méxicu MEX

En xineru de 2009, la Federación Mexicana de Fútbol solicitó a la FIFA ser sede del Mundial 2018, aprovechando la so esperiencia al entamar les Copes Mundiales de 1970 y 1986, amás de cuntar con una gran afición futbolística. Sicasí, el 28 de setiembre del mesmu añu, Decío de María, secretariu téunicu de la Federación, refugó la candidatura a entamar el Mundial de 2018 o 2022.

Ver tamién

Referencies

  1. «La FIFA pon fin a la so política de rotación». Sitio oficial de la FIFA. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.
  2. «Sedes de los Mundiales de 2018 y 2022 van anunciase conxuntamente». FIFA.com. Consultáu'l 23 d'avientu de 2008.
  3. «Rusia y Qatar, les escoyíes». FIFA.com. Consultáu'l 2 d'avientu de 2010.
  4. «New rotation proposal». BBC Sport. 25 de setiembre de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/internationals/7013110.stm. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2007. 
  5. Hall, Matthew (18 de setiembre de 2005). Australia can host World Cup. http://www.smh.com.au/news/football/australia-can-host-world-cup/2005/09/17/1126750168444.html. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2007. 
  6. «Estaos Xuníos centrar na Copa Mundial de la FIFA de 2022». Sitiu oficial de la FIFA. 15 d'ochobre de 2010. http://es.fifa.com/worldcup/bidders/2022/media/newsid=1318384.html#eeuu+concentra+copa+mundial+fifa+2022. Consultáu'l 15 d'ochobre de 2010. 
  7. El Tiempu. «candidatures conxuntes-de-dos-paises-pa-los mundiales-de-2018-y-2022-_4784299-1 Joseph Blatter va refugar les candidatures conxuntes de dos países pa los mundiales de 2018 y 2022». Consultáu'l 2009.
  8. LaRazón.es: mundial-de-2018 Presentación de la candidatura Ibérica Consultáu'l 29 de mayu de 2010
  9. :Candidaturaiberica.com: Páxina oficial de la candidatura ibérica Consultáu'l 29 de mayu de 2010
  10. «FA confirms 2018 World Cup Bid». The Times (London). 31 d'ochobre de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/inteinternational/article2779563.ece. Consultáu'l 31 d'ochobre de 2007.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  11. «England plans its 2018 World Cup bid». Yahoo!. 24 d'abril de 2008. http://sports.yahoo.com/sow/news;_ylt=AjRl4htjIVNdu.daSX4XAgQmw7YF?slug=ap-england-2018worldcup&prov=ap&type=lgns. Consultáu'l 29 d'abril de 2008. 
  12. «England submit 2018 World Cup bid». BBC Sport (London). 27 de xineru de 2009. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/internationals/7832150.stm. Consultáu'l 28 de xineru de 2009. 
  13. «Caborn to spearhead World Cup bid». BBC Sport (London). 28 de xunu de 2007. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/6249864.stm. Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007. 
  14. Board confirmed for 2018. The Football Association. 24 d'ochobre de 2008. http://www.thefa.com/TheFA/NewsFromTheFA/Postings/WorldCup2018_execboard.htm. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2008. 
  15. Pearce, Edward (16 de mayu de 2010). «Geoff Thompson Replaces Lord Triesman As England 2018 Bid Chief». Goal.com. http://www.goal.com/en/news/1863/world-cup-2010/2010/05/16/1928333/geoff-thompson-replaces-lord-triesman-as-england-2018-bid. Consultáu'l 28 de xunu de 2010. 
  16. Sydney Morning Herald (ed.): «Socceroos' stars coming home for two matches» (inglés) (21 de setiembre de 2007). Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007.
  17. Fox Sports Australia (ed.): «Melbourne keen to kick a goal» (inglés).
  18. Smithies, Tom (23 de febreru de 2008). The Daily Telegraph (ed.): «Lowy's vision for soccer» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xunu de 2012. Consultáu'l 2 de marzu de 2008.
  19. Gilmore, Heath (28 de febreru de 2008). Sydney Morning Herald (ed.): «PM makes the perfect pitch for World Cup». Consultáu'l 28 de febreru de 2008.
  20. The Australian (ed.): «$45m for 2018 World Cup bid» (10 d'avientu de 2008).
  21. Australian Bid Page Archiváu el 20 de xunetu de 2009 na Wayback Machine..
  22. FIFA.com (ed.): «Joint decision on 2018 and 2022 FIFA World Cups» (inglés) (30 de mayu de 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 31 de mayu de 2008. Consultáu'l 30 de mayu de 2008.
  23. ABC News (ed.): «FFA to press on with 2018 Cup bid: Lowy» (inglés) (21 de xunu de 2008). Consultáu'l 21 de xunu de 2008.
  24. ABC News (ed.): «Australia poised to host 2015 Asian Cup» (26 de febreru de 2009). Consultáu'l 27 d'abril de 2009.
  25. http://es.fifa.com/worldcup/bidders/2022/media/newsid=1318384.html#eeuu+concentra+copa+mundial+fifa+2022
  26. Federación de Fútbol de Corea (ed.): «Han Seung-Joo Appointed as the Chairman of the Bidding Committee» (20 d'agostu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'abril de 2011. Consultáu'l 11 d'ochobre de 2009.
  27. 27,0 27,1 Vesty, Marc (17 de marzu de 2009). BBC Sport (ed.): «The race to host World Cup 2018 and 2022» (inglés).
  28. «The race to host World Cup 2018 and 2022». BBC Sport (London). 17 de marzu de 2009. http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/internationals/7856716.stm#japan. 
  29. Himmer, Alastair (22 de xineru de 2009). «Japan World Cup bid rests on 2016 Olympic vote». Reuters. http://www.reuters.com/article/olympicsNews/idUSSP35460420090123. 
  30. «Qatar 2022 announces Bid Committee leadership». Dubai Chronicle. 25 de marzu de 2009. http://www.dubaichronicle.com/life/sport-life/qatar-2022-announces-bid-committee-leadership-7121. 
  31. «Qatar launch "unity" bid to stage 2022 World Cup finals». ESPN. 17 de mayu de 2009. http://soccernet.espn.go.com/news/story?id=647154&sec=worldcup2010&&cc=5739. 
  32. «Qatar 2022 FIFA World Cup Bid TV Commercial». YouTube. 15 de payares de 2009. http://www.youtube.com/watch?v=rCt5n5iWTXU. 
  33. Heathcote, Neil (4 de mayu de 2010). «Qatar pitches cool World Cup bid». BBC World News. http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/10093703.stm. Consultáu'l 7 de mayu de 2010. 
  34. «Monthly Averages for Doha, Qatar». weather.com. The Weather Channel. Consultáu'l 26 d'ochobre de 2009.
  35. Tripathi, Raajiv (25 de marzu de 2009). «Qatar will be great host for WC 2022». Qatar Tribune (Doha). http://www.qatar-tribune.com/data/20090325/content.asp?section=esclusive1_1. 
  36. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes hotland
  37. Sports Illustrated (ed.): «Indonesia's bid for 2022 World Cup in question» (inglés) (9 de febreru de 2010). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  38. Kompas.com (ed.): «Indonesia Dicoret, Selamat Tinggal Piala Dunia» (indonesiu) (10 de marzu de 2010). Consultáu'l 11 de marzu de 2010.
  39. BBC Sport (ed.): «Indonesia's bid to host the 2022 World Cup bid ends» (inglés) (19 de marzu de 2010). Consultáu'l 19 de marzu de 2010.

Enllaces esternos

Read more information:

UK government investigative agency for civil aviation accidents This article is about the UK government agency. For similarly-named agencies in other jurisdictions, see AAIB. Accidents Investigation Branch redirects here. For other uses, see Accident Investigation Branch. Air Accidents Investigation BranchFarnborough House, AAIB head office at Farnborough AirportAgency overviewFormed1915Jurisdiction United Kingdom British Overseas Territories Crown dependencies HeadquartersFarnborough HouseFarnb…

Ця стаття не містить посилань на джерела. Ви можете допомогти поліпшити цю статтю, додавши посилання на надійні (авторитетні) джерела. Матеріал без джерел може бути піддано сумніву та вилучено. (липень 2019) Ця стаття має виражений рекламний характер. Будь ласка, допоможіть…

الراجف  - منطقة سكنية -  تقسيم إداري البلد الأردن  المحافظة محافظة معان لواء لواء البتراء قضاء قضاء البتراء خصائص جغرافية إحداثيات 30°11′28″N 35°26′24″E / 30.191146°N 35.439957°E / 30.191146; 35.439957  الارتفاع 1600 السكان التعداد السكاني 4،563 [1] نسمة (إحصاء 2019)   • ال…

Este artigo ou secção necessita de expansão. Por favor, melhore este artigo ou secção acrescentando-lhe conteúdo. Caca-da-norfolk pintura de John Gould Estado de conservação Extinta Classificação científica Reino: Animalia Filo: Chordata Classe: Aves Ordem: Psittaciformes Família: Strigopidae Género: Nestor Espécie: N. productus Nome binomial Nestor productus(Gould, 1836) O caca-da-norfolk (Nestor productus) é uma espécie de ave extinta da ordem psitaciformes e família dos estri…

Opera by Gioachino Rossini Robert BrucePastiche opera by Gioachino Rossini and Louis Niedermeyer Set design by Charles-Antoine Cambon for act 3, scene 3 in the premièreLibrettist Alphonse Royer Gustave Vaëz LanguageFrenchBased onHistory of Scotlandby Walter ScottPremiere30 December 1846 (1846-12-30)Salle Le Peletier, Paris Robert Bruce is an 1846 pastiche opera in three acts, with music by Gioachino Rossini and Louis Niedermeyer to a French-language libretto by Alphonse Royer an…

Politics of Nigeria Constitution Human rights Government President (list) Bola Tinubu Vice President Kashim Shettima Cabinet Federal Parastatals Legislature National Assembly of Nigeria Senate President Godswill Akpabio (APC) Deputy President Barau Jibrin (APC) (List of members of the Senate) House of Representatives Speaker Abbas Tajudeen (APC) Deputy Speaker Benjamin Okezie Kalu (APC) (List of members of the House) State delegations Abia Adamawa Akwa Ibom Anambra Bauchi Bayelsa Benue Borno Cro…

اضغط هنا للاطلاع على كيفية قراءة التصنيف السلور العملاقة حالة الحفظ أنواع مهددة بالانقراض (خطر انقراض أقصى)[1] المرتبة التصنيفية نوع  التصنيف العلمي المملكة: الحيوانات الشعبة: الحبليات العمارة: الأسماك الرتبة: السلوريات الجنس: العملاق النوع: السلور الاسم العلمي Pangasianod…

Це іберійські ім'я та прізвище. Перше (батькове) прізвище цієї особи Бускетс, а друге (материне) прізвище Барросо. Карлес Бускетс Особисті дані Повне ім'я Карлес Бускетс Барросо Народження 19 липня 1967(1967-07-19) (56 років)   Барселона, Іспанія Громадянство  Іспанія Позиція в…

Anthony van Dyck: Charles I dengan M. de St Antoine (1633) Vermeer Gadis Dara dengan seorang Perjaka, 'Pelajaran Musik' Michelangelo – Kebangkitan, 1532) Raphael Cartoons, Mukjizat Hasil Tangkapan Ikan, s. 1515, disimpan di Victoria and Albert Museum sejak abad ke-19 Titian – Potret Jacopo Sannazaro (1514–18) Royal Collection adalah koleksi seni rupa dari Keluarga Kerajaan Inggris dan koleksi seni pribadi terbesar di dunia.[1][2] Tersebar di 13 kediaman kerajaan yang masih …

Upacara TuludePemotongan Kue TamoAsalSangiheDigelar Setiap 31 Januarilbs Tulude / Tuludê / Tuludé, merupakan upacara adat tahunan yang diwariskan dari para leluhur masyarakat Nusa Utara (kepulauan Sangihe, Talaud dan Sitaro). Nusa Utara yang terletak di ujung utara provinsi Sulawesi Utara. Tulude telah dilaksanakan selama bertahun-tahun dan merupakan upacara adat sakral serta religius yang dilakukan oleh masyarakat etnis Sangihe dan Talaud.[1] Upacara adat ini digelar setahun sekali, t…

This article needs to be updated. Please help update this article to reflect recent events or newly available information. (October 2022) BASIC countries (red) and other G20 developing nations (green) The BASIC countries (also Basic countries or BASIC) are a bloc of four large newly industrialized countries – Brazil, South Africa, India and China – formed by an agreement on 28 November 2009. The four committed to act jointly at the Copenhagen climate summit, including a possible united walk-…

Krishanti Kumaraswamyகிருஷாந்தி குமாரசுவாமிKrishanti KumaraswamyBorn1977Jaffna, Sri LankaDiedSeptember 7, 1996(1996-09-07) (aged 18–19)Jaffna, Sri LankaNationalitySri LankanEducationChundikuli Girls High SchoolOccupationStudentParent(s)Rassammah and Kumaraswamy Krishanti Kumaraswamy (Tamil: கிருஷாந்தி குமாரசுவாமி), also spelled Krishanthi Kumaraswamy, was a Tamil woman in Sri Lanka who was raped and murder…

American author Stephenie MeyerMeyer at the 2012 Comic-Con in San DiegoBornStephenie Morgan (1973-12-24) December 24, 1973 (age 49)Hartford, Connecticut, U.S.OccupationNovelist, producerNationalityAmericanEducationBrigham Young University (BA)GenreVampire romance, young adult fiction, science fictionNotable works Twilight series The Host The Chemist Spouse Christian Meyer ​(m. 1994)​Children3SignatureWebsitestepheniemeyer.com Stephenie Meyer (/ˈmaɪ.ər/; née …

Polish Swedish War 1621-1625Part of Polish–Swedish warsGustavus Adolphus of SwedenDate1621-1625LocationLatvia, Poland, LithuaniaResult Swedish victoryTerritorialchanges The Commonwealth cedes Livonia north of the Duna riverBelligerents Sweden Polish–Lithuanian CommonwealthCommanders and leaders Gustavus Adolphus Samuel Cockburn Gustav Horn Sigismund III Aleksander Korwin GosiewskiStrength Unknown UnknownCasualties and losses Unknown Unknown Phase of the Polish-Swedish war vtePolish–Swedish…

Ability to deliver information quickly and correctly Fluent redirects here. For other uses, see Fluent (disambiguation). Fluency (also called volubility and eloquency) refers to continuity, smoothness, rate, and effort in speech production.[1] It is also used to characterize language production, language ability or language proficiency. In speech language pathology it means the flow with which sounds, syllables, words and phrases are joined when speaking quickly, where fluency disorder h…

Drawing by Michelangelo The Punishment of TityusArtistMichelangeloYear1532MediumBlack chalk; charcoal on the versoDimensions19 cm × 33.0 cm (7.5 in × 13.0 in)LocationRoyal CollectionAccessionRCIN 912771[1] The Punishment of Tityus is a drawing by the Italian Renaissance artist Michelangelo. Description The drawing shows the mythical figure Tityus tied down on a large rock; on the top of the rock seems to be some kind of plant or tree trunk with…

Equivalent weight that balances a mechanical system For other uses, see Counterweight (disambiguation). A simple crane A counterweight is a weight that, by applying an opposite force, provides balance and stability of a mechanical system.[1] The purpose of a counterweight is to make lifting the load faster and more efficient, which saves energy and causes less wear and tear on the lifting machine.[2] Counterweights are often used in traction lifts (elevators), cranes and funfair …

Pemilihan Umum Bupati Bengkayang 20102010202019 Mei 2010Kehadiran pemilih79,91%Kandidat   Calon Gidot Ahie Pasti Partai Demokrat PDI-P Partai Golongan Karya Pendamping Naon Darwis Yunus Suara rakyat 33.113 29.144 17.954 Persentase 31,28% 27,53% 16,96%   Calon Mariadi Jupi Petrus Partai PAN Perseorangan Perseorangan Pendamping Markim Joni Ruma Suara rakyat 10.724 9.993 4.933 Persentase 10,13% 9,44% 4,66% Peta persebaran suara Lokasi Kabupaten Bengkayang di Provinsi Kalimantan …

Mythological river in Chinese culture Weak River redirects here. For the geographic river Ruo Shui (Weak River), see Ruo Shui. For other uses, see Weak River (disambiguation). Oil lamp depicting the Queen of the West in her Heavenly Paradise together with relevant mythological geography and beings. Eastern Han ceramic unearthed at Chengdu, China. The Weak River also known as the Weak Water or Ruoshui (Chinese: 弱水; lit. 'weak water') is an important feature in the mythical geograp…

Cet article est une ébauche concernant l’art, les monuments historiques français et Strasbourg. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Pour les articles homonymes, voir Restauration et Maison de la Radio. Maison de la RadioPrésentationPatrimonialité  Classé MH (1983, décor en céramique, mur de support de l'auditorium)LocalisationPays FranceRégion Grand EstCommune Strasbourg (Bas-Rhin)Coo…

Manga artist Makoto Raiku's signature in 2006 Makoto Kawada (河田 誠, Kawada Makoto, born 23 August 1974 in Gifu, Japan),[1] known by the pen name Makoto Raiku (雷句誠, Raiku Makoto), is a manga artist known for creating the Zatch Bell! franchise. Starting off an assistant for Kazuhiro Fujita on his manga Ushio & Tora, he began creating several one-shots for the Weekly Shōnen Sunday shōnen manga anthology such as Bird Man (about a young pilot), Hero Ba-Ban (about a cheerful, …

This article is about the district in Kerala. For other uses, see Alappuzha (disambiguation). District in Kerala, IndiaAlappuzha district Alleppey districtDistrict Clockwise from top:Kettuvallam, Thottappally, Alappuzha Beach, Infopark Campus, Cherthala, Alappuzha Bypass, and Krishnapuram Palace at Kayamkulam.Nickname: Venice of the Eastern world[1]King of BackwaterLocation in KeralaAlappuzha districtCoordinates: 9°29′N 76°29′E / 9.49°N 76.49°E / 9.49…

German racing driver (born 1969) This article is about the retired German racing driver. For his son who is also a racing driver, see Mick Schumacher. For the Luxembourgian athlete, see Mike Schumacher. Michael SchumacherSchumacher in 2005Born (1969-01-03) 3 January 1969 (age 54)Hürth, North Rhine-Westphalia, West GermanySpouse Corinna Betsch ​(m. 1995)​ChildrenGina-Maria SchumacherMick SchumacherRelativesRalf Schumacher (brother)David Schumacher (nephew)Sebast…

Стиль этой статьи неэнциклопедичен или нарушает нормы литературного русского языка. Статью следует исправить согласно стилистическим правилам Википедии. Стратегии преодоления стресса (англ. coping, coping strategy) — действия, предпринимаемые человеком, чтобы справиться со …

Kroatien Verband Hrvatski rukometni savez Konföderation EHF Trainer Iva Kanjugović Co-Trainer Iva Ercegovac World Games Teilnahmen 2 von 6 (Erste: 2005) Bestes Ergebnis 2. Platz (2009) Beachhandball-Weltmeisterschaften Teilnahmen 5 von 9 (Erste: 2004) Bestes Ergebnis 1. Platz (2008) Beachhandball-Europameisterschaften Teilnahmen 10 von 12 (Erste: 2004) Bestes Ergebnis 1. Platz (2007, 2011) (Stand: 19. Juli 2021) Die kroatische Beachhandball-Nationalmannschaft der Frauen repräsentiert den nati…

Rosja Ten artykuł jest częścią serii:Ustrój i politykaRosji Ustrój polityczny Ustrój polityczny Rosji Konstytucja Konstytucja Federacji Rosyjskiej Władza ustawodawcza Zgromadzenie Federalne Duma Rada Federacji Prezydent Prezydent Władza wykonawcza Premier Rząd Władza sądownicza Wymiar sprawiedliwości Sąd Konstytucyjny Sąd Najwyższy Naczelny Sąd Arbitrażowy Federacji Rosyjskiej Prokurator Generalny Rosji Kontrola państwowa Kontrola państwowa Finanse Centralny Bank Federacji Ro…

2023 Hindi film by Anil Sharma Gadar 2Theatrical release posterDirected byAnil SharmaWritten byShaktimaan TalwarProduced byAnil SharmaKamal MukutStarringSunny DeolAmeesha PatelUtkarsh SharmaGaurav ChopraManish WadhwaSimrat KaurNarrated byNana PatekarCinematographyNajeeb KhanEdited byAshfaque MakraniSanjay SanklaMusic bySongs:MithoonScore:Monty SharmaProductioncompaniesZee StudiosAnil Sharma ProductionsMM MoviesDistributed byZee StudiosRelease date 11 August 2023 (2023-08-11) Runni…

American rapper (1971–1996) Tupac redirects here. For other uses, see Tupac (disambiguation). Makaveli redirects here. For the Italian philosopher, see Machiavelli. Tupac ShakurShakur in 1991BornLesane Parish Crooks(1971-06-16)June 16, 1971New York City, New York, U.S.DiedSeptember 13, 1996(1996-09-13) (aged 25)Las Vegas, Nevada, U.S.Cause of deathDrive-by homicide (gunshot wounds)Other names2PacPac2PacalypseMakaveliMC New YorkOccupationsRappersongwriteractorYears active198…

British neo-Nazi organisation Combat 18C18 uses the Totenkopf as its symbol.[1]AbbreviationC18, 318Formation1992FoundersDavid MyattCharlie SergantHarold CovingtonFounded at United Kingdom (country of origin)Type Accelerationism[2] Neo-fascism Neo-nazism White nationalism White supremacy Anti-homosexuality Anti-Zionism Antisemitism ONA Satanism (factions) Right-wing terrorism Legal statusActive Banned in GermanyPurposeParamilitary fomenting white nationalist revolution, against th…

Untuk terminal tipe A di kabupaten Bojonegoro, lihat Terminal Rajekwesi. Untuk terminal tipe B lainnya di kabupaten Bojonegoro, lihat Terminal Temayang dan Terminal Padangan. Terminal BetekTerminal Penumpang Tipe BPapan Nama Terminal BetekLokasiJalan Raya Betek Gondang, Dusun Betek, Desa Gondang, Kecamatan Gondang, Kabupaten Bojonegoro, Provinsi Jawa Timur, Kodepos 62172 IndonesiaKoordinat7°24′11″S 111°52′14″E / 7.402960°S 111.870651°E / -7.402960; 111.87…

Kembali kehalaman sebelumnya